Antic Teatre, 5 de setembre de 2025
Foto: Gabriel Venzi
M’han esbroncat al Teatre
Començava plàcidament la temporada 2025-26 a un dels espais barcelonins que sempre és important de visitar i a qui, especialment en aquests moments d’incertesa sobre el seu futur, cal reivindicar: l’Antic Teatre. I la funció on assistia un nombrós públic és de l’artista كویر فلافل, Queer Falafel, originàriament del Líban, però amb vincles a la ciutat des de fa uns dotze anys. En l’actual context bel·licista, amb la bandera palestina a la taquilla, era evident que ens sacsejarien.
Fragilitat blanca, racisme, colonialisme eurocèntric, capitalisme neoliberal, homofòbia, privilegis i Palestina Lliure. Tot en una hora de funció, a mig camí entre el moviment, el cant, l’acció performativa i els elements visuals. Dubto que els assistents, públic heterogeni, però coneixedors d’on passarien la vetllada, discutissin ni un sol mot, que per als despistats ha editat en un document de nou pàgines, resum exhaustiu de la barbàrie. La de l’home contra l’home, en totes les seves formes de colors i abusos.
S’avisa des de l’escenari en diverses ocasions: d’aquí sortireu tocats. Cares circumspectes, reflexions en veu alta, després d’una actuació forta, accelerada, plena de ràbia, legítima i defensada des d’aquells diversos elements, destacant d’entre tots ells el discurs, més que no pas el cant o el gest ballat. Rep fins i tot la llengua catalana, que l’artista fa servir perfectament en un fragment, com si el castellà -la predominant a l’espectacle- se salvés d’haver estat element fonamental de dominació. Diu que no la vol parlar més, per alguns comentaris que ha sentit sobre el perill de la llengua pròpia si hi ha una alta migració. Igual la radicalitat hauria estat fer servir l’àrab, oi? Però ja se sap: al teatre, els sobretítols, no estan prestigiats i no es ven el producte fàcilment.
Per fi, sembla que l’espectacle està pensat per a un col·lectiu molt específic: “progres”, “CUPeros”, assemblearis, manifestants i elements afins. Se citen. Deu ser, imagino, perquè el teatre és només per a aquests privilegiats burgesos, perquè la gent en situació de vulnerabilitat de la ciutat, a qui mai es fa referència a l’obra, no pot assistir. Un públic selecte als quals poder reganyar amb tota la tranquil·litat, perquè no muntaran una revolta. De fet, estan esperant sortir per fer la cerveseta postfunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada