Aisha and Abhaya

Rambert Dance Company

Coreografia: Sharon Eyal, amb la col·laboració de Gai Behar

Teatre Nacional de Catalunya, 19/03/22

Festival Dansa Metropolitana

Gestualitat inaccessible i audaç

Publicat a El Temps de les Arts 

Foto: © Foteini Christofilopoulou, ROH and Rambert

Al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dins del Festival Dansa Metropolitana, s’ha pogut veure "Aisha and Abhaya" de la Rambert Dance Company, una de les més prestigioses companyies de contemporània de Londres. Tracta sobre la diferència i les migracions. Dues germanes fugen d’un món violent, en un viatge de fantasia. Seran acollides en un nou país on la dansa és el llenguatge universal. Una mica simple, infantilitzador tot plegat, en el pitjor sentit de la paraula. I aquest és el principal problema de la producció. Un tema que ni la projecció inicial d’un curt, ni la utilització reiterativa d’audiovisuals no aconsegueix millorar de cap de les maneres. Apel·len a l’emoció més visceral. Aquesta és la qüestió. Ara bé: en una altra lliga juga l’extraordinària composició de moviment i la brillant execució dels seus intèrprets.

Firma la coreografia la israeliana Sharon Eyal, amb la col·laboració de Gai Behar. És, sens dubte, la creadora més original, imaginativa i eficaç del panorama mundial. Impossible saber d’on surt aquesta generació de moviments trencadors i altament expressius. És un catàleg que omple de sorpresa, estimula i provoca a parts iguals. Porta els cossos cap a un desplegament gestual inaccessible i audaç. Fins i tot en un context narratiu tan pobre. De fet, resulta del tot impressionant que puguin generar tanta admiració en una obra així, però és que compta aquí amb un elenc de màxima flexibilitat corporal, tècnica i predisposició, membres de la companyia britànica. Extrema abstracció i fragilitat de llenguatge, sense concessions: l’expressivitat és aquell conjunt de translocacions que s’executen. Increïble seguir-ne el fil: es gaudeix, s’experimenta. Una de les nits més exquisida de dansa a la ciutat i que el públic va celebrar enormement.

Ballet BC: Tres coreografies

Ballet BC: Tres coreografies

Teatre Grec, 6 de juliol de 2019

Festival Grec de Barcelona

La bona dansa que es deixa veure bé

Confirmat: el Teatre Grec és un espai ideal per a la trobada entre el públic especialitzat de dansa i l’encuriosit. Cert que és un espai d’un aforament monstruós, també que l’escenari demana grans companyies. És només qüestió d’escollir acuradament una proposta que sumi virtuositat, alguns apunts dramatúrgics, espectacularitat i un bon elenc. I el Ballet BC de Vancouver ho va aconseguir, dissortadament només una nit perquè l’endemà es va haver de suspendre la funció per pluja. Que a ningú estranyi, de totes maneres: darrere hi ha la mà del Francesc Casadesús, durant molts anys director i ànima del Mercat de les Flors, que va saber suggerir a Emily Molnar, Directora Artística del grup, un programa de tres peces que combinava magistralment totes aquelles virtuts i que, a sobre, anaven firmades per dones.

Bedroom Folk de Sharon Eyal

És una situació insuportable que a la ciutat de Barcelona encara no hagi aterrat la companyia d’aquesta coreògrafa i que per veure-la els aficionats hàgim de fer uns quilòmetres: va ser el cas del meravellós Festival 10 Sentidos de València fa dos anys on va presentar OCD Love. És característica d’aquesta creadora una fascinant barreja entre obscuritat, amb la implicació del cos de ball; i llibertat expressiva, amb suaus apunts divertits, molt discrets, que destensen una pressió enèrgica que s’executa des d’una pulsió amb reverberació disciplinària, quasi militar i efectivitat enlluernadora. Vestits els 18 intèrprets de rigorós negre, accentuen el caràcter hipnòtic de la música electrònica d’Ori Lichtick que serveix de base per a una coreografia que tendeix al minimalisme, en dibuixos compactats i centrats en els cossos que d’una manera mil·limètrica segueixen les no sempre fàcils pautes de moviment que els suggereix la creadora. Reivindico des d’aquí, un cop més, la necessitat imperiosa de convidar-la amb la seva agrupació de nom L-E-V, experiència que va encetar un cop va acabar la seva etapa com a Directora Associada de la Batsheva Dance Company. Va ser un gran inici per a una nit que s’anunciava molt interessant.

To this day d’Emily Molnar

D’un to completament diferent va ser la composició de la segona part de l’espectacle. Es tracta d’un homenatge al mític àlbum pòstum Blues de Jimi Hendrix. Grans desplaçaments per l’escenari, que va costar un disgust lleu en forma de relliscada perquè la humitat del xafogós vespre barceloní era intensa i que es va saldar sense més incident per al ballarí, en una alegre, viva i entusiasta manera d’entendre la dansa com a transmissora de vida i bon humor. Emily Molnar va ser solista del Ballet de Frankfurt, amb William Forsythe al capdavant. Tot i que el material que fa servir no segueix aquelles regles matemàtiques i precises del mestre, comparteix amb ell la necessitat de comptar amb uns ballarins d’àmplia prestació: complexos quan cal; desenfrenats quan és necessari; animosos al ritme de la música; com introspectius en els silencis i els moments més recollits de la peça. Potser la secció de la vetllada que més va entusiasmar al públic.

Solo Echo de Crystal Pite

No podia acabar millor la dansa al Teatre Grec que amb dues peces de Johannes Brahms i el poema Lines for Winter del nord-americà Mark Strand. Per a l’ocasió, set membres de la companyia reafirmaven les tres constants que el Ballet British Columbia havia demostrat fins llavors: heterogenis en l’estil; agosarats en les intencions; intensos en l’execució. Aquí amb un pes destacat en els moments solistes i de duo; sense menystenir el grup; a la recerca d’una experiència sobre l’esperança i les ganes de mostrar dansant allò que és essencial en qualsevol aposta creativa: que te la creguis (la troupe, al complet, ho fa); que tinguis una direcció intel·ligent i sensible; i una programació en un Festival com el Grec amb la capacitat de conjugar els interessos del públic de la ciutat amb el producte que ofereixen. 

Una actuació per a recordar!