Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Guerrero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Guerrero. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de febrer del 2022

Caos_meditativo

Direcció i coreografia Javier Guerrero
Interpretació Amanda Rubio, Julia Sanz, Tanit Cobas i Jerónimo Ruiz
Mercat de les Flors, 4 de febrer de 2022


©Tristán Pérez-Martín

Cadira i ballarí

“Caos_meditativo” de Javier Guerrero s’endinsa en el sempre complex procés creatiu. Pot semblar una obvietat, però és necessari recordar aquí que entre l’aplaudiment de l’última funció i el de l’estrena de la següent obra, hi ha un silenci clamorós que percudeix insistentment en el cap de l’artista. Aquesta intimitat és compartida per quatre ballarins que ens transporten a la quotidianitat dels objectes: cadires, taules, una televisió i tot d’idees que s’entrecreuen de manera dispersa. Com si es tractés del menjador de casa. En aquest punt, el paper dels referents és clau per entendre de quina manera es construeix una nova producció. En dansa, omplint d’imatges físiques un imaginari intangible. A la recerca d’alguna cosa que, fet i fet, no és res més que un artefacte simbòlic, on el pacte entre qui observa i el moviment dels intèrprets, omple de significat el buit temporal i espacial de la representació. I en aquest punt és molt pertinent la relació entre les idees de Peter Brook i el Mercat de les Flors: l’espai que millor representa l’oportunitat d’omplir de sentit la immensitat, segons el seu criteri.

Alguns dels recursos de l’obra resulten una mica insistents, com ara la projecció d’aquelles idees en una paret blanca de fons que cobreix l’arquitectura clàssica de la sala gran. O també les entrades i sortides contínues dels intèrprets, que s’allargassen en excés, sense interactuar mai entre ells, traginant amunt i avall tots els objectes, provocant sorolls i incomoditats vàries en aquell gran silenci creatiu. Es transmet amb intensitat la idea de caos; la soledat del creador; la profunditat de la meditació; i l’encontre amb un mateix, però s’acusa una coreografia que s’hagués pogut fer més evident. No pas perquè falti moviment, que al capdavall és l’essència del llenguatge que empren, sinó perquè en reflectir aquells moments inicials d’una nova construcció coreogràfica, es presenta sense un fil de continuïtat clar.

Manllevant les paraules de Deleuze, citades a la peça, l’art és un acte de resistència. I cap referent millor per a Javier Guerrero que l’extraordinària escena de “Happy Together” de Wong Kar-Wai on els protagonistes (per fi) ballen un tango a la cuina de casa. Un fragment del film que només es presenta fugaçment, remetent l’espectador a la seva particular capacitat d’imaginar significats o de rememorar experiències. Un recurs brillant que resumeix perfectament la principal intenció de la peça: el viatge des de la intimitat del desordre, cap a la construcció de l’efímer. Que no és cap altra que la substància principal d’un espectacle de dansa (i de la vida).

                                                                                                    ©Tristán Pérez-Martín

dilluns, 5 de novembre del 2018

Bussines world

Coreografía: Javier Guerrero
Intérpretes: Joel Mesa y Paula Tato
Centro Comercial Torre Sevilla, 3 de noviembre
Mes de Danza Sevilla 2018


© Luis Castilla/MES DE DANZA
El contraste

En el festival de la capital andaluza, pocos lugares se podrían haber escogido mejor para esta pieza breve que entre el gentío de un gran espacio de tiendas y restaurantes. Las modernas catedrales del ruido capitalista. Justo todo lo contrario a lo que apelan. En el origen las imágenes de cine mudo, de personajes que se mueven apresuradamente y en gestos compulsivos. Por otro lado, una crítica feroz a la economía de mercado, con un fragmento de la banda sonora del film Network (1976): es así el negocio, estimados, va proclamando. Ni más ni menos que esos centenares de sevillanos que un sábado por la mañana deambulaban cargados de bolsas y objetos varios. Hasta que en una de las plazas del moderno y recién estrenado centro comercial, dos extraordinarios personajes se ponen a bailar.

Sin duda, Joel Mesa y Paula Tato merecen una mención bien especial en esa amalgama de sensaciones: primero con la música de Sergi Ayora; luego el Mix archiconocido Man O Tu del grupo Nu. Hay una disciplina comunicativa entre estos dos intérpretes, de miradas discretas, pequeños avisos, que les permite sincronizarse como requiere la coreografía de Javier Guerrero. Con un toque de obsesión gestual, como conscientes de la gravedad de ese producto, Business world, que como todo también se deja ver, se vende y se compra. Seleccionados en la Red Acieloabierto, han hecho una buena lista de bolos por distintos lugares singulares de la geografía. El domingo día 4 repitieron frente al Guadalquivir, con la misma elegancia y compromiso; aunque no producía el efecto espejo que en los dos primeros pases en medio del ese enredo de compras. 

Javier Guerrero impulsa desde 2012 esta compañía que tenía un extraño nombre y que ya no utiliza: "Montón de paja y trigo". Al contrario de lo que sugería con ese apodo, tengo la impresión que hay poco material superfluo en una propuesta como ésta; y sí mucho alimento para el espíritu reflexivo. Confieso que me hubiese encantado preguntar entre el público si seguían con ganas de ir a gastar dinero, esa mañana. La gente llenó los dos pases: miraban, aplaudían y marchaban con prisa. Un par de creadores conocidos se despidieron también rápido porque tenían que ir a comer por allí mismo, pues se les hacía tarde para otros compromisos. Así que no sé... Nunca dudo de la necesidad, pero sí muchas veces del impacto real: algunos deben pensar que solo es danza. Y sin embargo una obra así es un acicate, de los buenos, a poco que te pongas a pensar.


© Luis Castilla/MES DE DANZA