Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jurij Konjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jurij Konjar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de novembre del 2013

Still / Les Variacions Golberg

El Festival Sâlmon< 2013 tanca edició aquests dies, amb èxit de públic. Tres setmanes per mostrar algunes de les residències artístiques al Graner i del projecte europeu modul-danse, liderat pel Mercat de les Flors amb altres 19 cases de dansa. Al voltant del cos i del moviment s'han vist propostes d'alta qualitat. De la mà d'un ballarí eslovè han arribat dues de les més fascinants.

El nom propi del Festival Sâlmon 2013: Jurij Konjar.



Segurament acabarà sent el protagonista indiscutible de l'edició. En dues sessions presentava una improvisació amb Martin Kilvadi (membre de Les Slovaks, col·lectiu molt reconegut pels espectadors del Mercat). Still és una trobada que fa Jurij cada cop amb un artista diferent i durant 10 dies. Aquest cop ha tocat al Graner, amb Martin. La primera presentació amb públic va ser amb música de Beethoven, la segona amb Scarlatti. També havien assajat sense acompanyament, com ens explicarien després: perquè es tracta de dues intervencions de quinze minuts amb un diàleg entre ells primer i finalment amb preguntes del públic. La improvisació és una tècnica que requereix destresa mental i rapidesa física: adaptar-se al company de ball i reflectir en el gest tot aquell conjunt de sensacions que el moment genera. El resultat en aquest cas depassa una simple aproximació. Creen intensitat comunicativa d'anada i de retorn, en la que l'espectador -assegut al voltant de l'escenari per a l'ocasió- pot arribar a percudir la fortalesa del moviment i la subtilesa de l'acció. Va resultar una experiència magnífica.

Però Jurij Konjar encara estava en disposició d'oferir un dels moments memorables del Festival Sâlmon< 2013 en sessió única: la interpretació, amb la música en directe de clavicèmbal a càrrec de Dani Espasa, de les Variacions Golberg de Johann Sebastian Bach. Probablement el solo de major amplitud i complexitat tècnica que hem tingut oportunitat de veure els darrers mesos. S'explica que el ballarí, cap al 2007, va veure per primera vegada en vídeo el treball de Walter Verdinas, basat en la performance de Steve Paxton, sobre la versió musical de Glenn Gould. I durant més d'un any i mig, per circumstàncies personals que encara fan més gran el treball, va assajar diàriament amb aquesta peça. El resultat d'aquell esforç i dedicació és excel·lent: un recital interpretatiu antològic, ple de matisos, d'exigent fisicalitat, fort com l'impuls de la voluntat i delicat com l'acceptació de la limitació, farcit d'instants de gran bellesa i commoció emocional, ballat en un escenari que queda petit per a totes les exigències del relat que Jurij pretén dibuixar, incardinat en la pròpia experiència personal i del cos en evolució amb què l'autor va enfrontar aquest treball, i tècnicament impecable. Tot un festival en un sol home, acompanyat amb la tensió i la velocitat necessàries amb la que Dani Espasa toca la partitura, en una nova demostració de la versatilitat i els múltiples accents amb els què el músic treballa.

Indiscutible: Jurij Konjar mereix el premi a la millor interpretació del Festival Sâlmon< 2013.



Still
Mercat de les Flors, 31 d'octubre de 2013
idea: Jurij Konjar
Ballarins: Jurij Konjar & Martin Kilvadi

Les Variacions Goldberg
El Graner, 1 de novembre de 2013
Ballarí: Jurij Konjar
Clavicèmbal: Dani Espasa

dijous, 24 d’octubre del 2013

Dansa emergent

Festival Sâlmon< 2013
Mercat de les Flors, 19 d'octubre de 2013

Inaugurar un festival de dansa amb un doble programa de la mà de La Veronal i Lali Ayguadé; així com d'Umma Umma Dance és servir un vi d'alta qualitat de bones a primeres, convençuts d'una collita excel·lent que el públic gaudirà inqüestionablement. Però el convit a descobrir les noves promeses que despunten per tot Europa durarà tres setmanes i convé dosificar-se. Perquè ballar a contracorrent sempre és un risc! I perquè no totes les anyades són d'igual qualitat...

Festival Sâlmon< de dansa contemporània 2013

El Mercat de les Flors i la Fàbrica de Creació El Graner, gestionada pel mateix teatre, ha impulsat amb altres 19 cases de dansa europees una estratègia de visibilitat de ballarins emergents que en una segona edició podem dir que s'ha consolidat: les entrades exhaurides per a les primeres funcions és un senyal clar. Tres setmanes farcides de propostes multidisciplinàries, totes amb un eix central de dansa, amb creacions contemporànies per a tots els gustos. La inauguració dissabte 19 va representar una aposta forta per artistes del país que han fet el salt internacional. Umma Umma Dance presentava Stuntman, un solo defensat per Ares d'Angelo amb força expressiva, l'empremta del coreògraf Guido Sarli, i un homenatge sentit als films de “macarres”. Mentre que Lali Ayguadé s'atrevia amb la poètica pròpia del gest amb la que Marcos Morau ha impregnat La Veronal, amb Portland, un nou i punyent recorregut per la geografia de l'existència humana gràcies a la sàvia dramatúrgia de Pablo Gisbert i de Roberto Fratini. Totes dues peces mereixen un llarg recorregut d'èxit, malgrat un cert esgotament d'idees en el cas de La Veronal, perquè unes i altres les darreres obres comencen a assemblar-se massa entre elles; i una fugida endavant que Umma Umma Dance ha volgut fer i que l'ha allunyat massa de la seva primera aclamada peça. Podríem dir que Lali Ayguadé és qui surt reforçada aquesta anyada, per atrevir-se amb un estil de dansa que no li és propi però que s'ajusta prou bé a les seves condicions físiques i expressives. La gràcia és precisament aquesta: ja se sap que unes pluges de més, un estiu massa eixut o encertar el moment de la collita, configuren les gotes de matís en uns trajectes professionals d'alta qualitat com són els del grup protagonista de la inauguració del Sâlmon 2013. I assumir el risc just, nedar a contracorrent, fer-ho, però amb petits saltironets, l'única alternativa per consolidar un públic delerós de repetir experiència i aconseguir-ne de nou. Al capdavall és a qui no veu mai dansa contemporània a qui han de seduir. I vindran si els convidem a beure petites peces que, a cada glop, suposin una nova experiència a camí entre el risc creatiu i la consolidació de l'estil particular de cada artista.

Per als dies que resten, heus aquí un possible i breu tast. Si aquests gustos no us resulten suficients, arrisqueu vosaltres mateixos per descobrir nous talents: teniu per endavant un Festival sencer!

* El Conde de Torrefiel, 23 i 24 d'octubre: complex i rodó, acompanyat de notes fresques irreverents, farà les delícies dels amants dels espectacles àcids i de sabor delicat.


* Guy Nader & Maria Campos, 30 i 31 d'octubre: per a qui espera trobar una certa fragància de complicitat, fet amb la calma d'un gran reserva i la compleció del temps.


* Jurij Konjar & Dani Espasa, 1 de novembre: maridatge de dansa i piano en directe, sobre la base de Les Variacions Goldberg, per a amants de les explosions plaents.