Luis Biasotto
Poliesportiu
Municipal A
Fira
Tàrrega, 13 de setembre de 2014
Publicat
a Recomana.cat
La dansa, després de tot, és allo que esdevé en les coordenades de l'espai i el temps. Aquesta darrera derivada, si bé no és exclusiva d'aquesta art escènica, té enormes conseqüències en els cossos dels ballarins i determina de manera implacable els recursos, les capacitats i els estils que els professionals van conreant al llarg de la seva carrera.
Imaginem un orígen mitològic, aquesta "África" de Luis Biasotto, a la manera d'un espai on fos possible aturar el pas inexorable de les coses: és el contrari d'allò que passa amb els diversos quadres en els quals es divideix la peça, i que obliguen als seus protagonistes, mitjançant diversos recursos (per exemple un metrònom) a acabar precipitadament les seves performances per deixar pas al següent grup. Efectivament la memòria encarnada en el propi cos (com és el cas d'una de les intèrpretes i que convida a escriure sobre la seva pell els mots de l'oblit), ens deixa clar el sentit efímer per excel.lència que la dansa encapçala d'entre les arts del moviment i de la qual sols el record és la seva ombra.
Amb una idea tan potent i amb moments visuals de gran impacte, com la imatge promocional de l'obra on els caps de dos ballarins són plens de fang, era fàcil caure en un nivell d'abstracció i dificultat de comprensió que, diguem-ho amb sinceritat, és excessiu i que suposa una trava insalvable. I és una llàstima perquè amb tot aquest plegat d'idees, sovint inconnexes però decidides, la proposta podria haver resultat un imperdible de Fira Tàrrega 2014.
Crec que la qüestió rau en preguntar-se si dansa contemporània i abstracció són inexorablement sinònims. Perquè si és així, l'autèntic repte d'una companyia que fes defensa d'aquest principi, és traduir en moviment aquella complexitat.
