Habitacions 13 I 5,89 A

Hotel - Col·lectiu escènic

Sala Hiroshima, 16 de juny de 2018

Hotel Panoràmica

S'ha presentat en societat a la Sala Hiroshima un nou grup de creació: Hotel – Col·lectiu escènic. Tot i que per ser més exactes es tracta d'una trobada de bones amigues (i un amic) entre les quals fàcilment hi reconeixerem algunes de les millors ballarines contemporànies del moment. Han obert un hotel amb vistes a l'interior: en cada habitació es deixaran contaminar per altres artistes, de vegades d'estils radicalment diferents als visitats per elles, amb la idea d'anar creant peces de mitjà format. Darrera cada porta, un món creatiu divers.

El primer cap de setmana d'obertura han posat en marxa les Habitacions 13 I 5,89 A. No ens ha d'estranyar aquesta numeració gens ortodoxa perquè totes dues composicions han comptat amb col·laboracions diametralment oposades. Vistes en una mateixa sessió, semblaria que totes dues compartirien inquietud al voltant de l’estranya condició que ens ha tocat viure als nostres temps.

La direcció de l'Habitació 13 - Taverne és a càrrec de Marie Gyselbrecht. La influència de Peeping Tom, indiscutible: podria generar fins i tot problemes d'autoria. Al capdavall els intèrprets actuals són creadors conjuntament amb el responsable de coreografia. Si la pregunta era si el moviment absurd, trencadís, motor, corprenedor i fosc que aquella companyia representa, podria escaure a les nostres protagonistes, la resposta és òbvia: Laia Durán broda el seu excèntric personatge, per destacar una. I l'aparició de Lorena Nogal, en un altre exemple, és estel·lar. Però qualsevol d'ells, en els rols assignats, estan magnífics. Entre el somni i la realitat; en un espai ofegant, sense solució de continuïtat, una teatralitat de l'ombra: personatges perduts, captius d’allò que un dia van ser. La qüestió que es planteja veient la peça, de totes formes, no té a veure amb el llenguatge coreogràfic sinó amb la pertinença. Cal? Contaminar-se consisteix en adoptar la manera de treballar de l'altre? O en posar-la en relació amb el propi bagatge? No tinc resposta, a priori, però se'm genera el dubte. Haurem de veure en properes ocasions cap a on enfoca el Col·lectiu aquestes connexions.

La segona peça és de Quim Bigas: Habitació 5,89 A - Cap ací. Probablement la més agosarada de les dues perquè el treball d'aquest conjunt de ballarins, i el seu pas per companyies ben diverses, res té a veure amb els plantejaments de l'artista convidat. Una nova mirada a la humanitat, aquest cop en un espai que desborda la sala. Podria ser la plaça del costat de casa: per on hi passa la vida, fugaç com és per definició. Aquí i allà, personatges de la quotidianitat, dibuixant entre tots ells una coreografia de la diversitat. Al centre de tot, una lluita de cans: ignorants completament, en la seva juguesca, de les humanes meravelles de l'entorn. El conjunt dibuixa perfectament una intenció dramatúrgica que la saviesa de Bigas dissemina amb cautela. Els intèrprets juguen intensament, com és el cas de Roberto Gomez i novament Laia Durán, en aquell combat. Se centren en el valor estètic de la composició. Però no aprofundeixen especialment en el seu sentit, em penso. Com si s'haguessin quedat amb la idea, més com una imatge que com un dard mental, que és justament la qualitat essencial del treball del coreògraf convidat. Aquesta capacitat, la de copsar en profunditat el sentit d'allò que es vol treballar, hauria de ser central en properes ocasions per al grup.

Habitació 13 - Taverne
Direcció: Marie Gyselbrecht
Creació i interpretació: Inma Asensio, Laia Duran, Roberto Gómez, Anna Hierro, Èlia López, Lorena Nogal i Marie Gyselbrecht*
*Marie Gyselbrecht substituirà a Inma Asensio degut al seu embaràs
Creació sonora: Raphaëlle Latini
Il·luminació: Guillem Gelabert, Victor Cuenca
Acompanyament dramatúrgic: Jordi Oriol
Mirada externa: Clàudia Brufau, Gabriela Carrizo, Frank Chartier i Riikka Laakso

Habitació 5,89 A - Cap ací
Proposta: Quim Bigas
Interpretació: Laia Duran, Roberto Gómez, Anna Hierro, Èlia López i Lorena Nogal