Quinzena Metropolitana de la Dansa
Sonoritat Hauert
Magnífica oportunitat ha ofert el Mercat de les Flors per atansar-nos a la creació d'un dels artistes més singulars de l'actual panorama internacional i que tanta repercussió, col·laboració i influència té per a alguns dels creadors de casa nostra i de diverses generacions: des d'Àngels Margarit, amb qui va treballar; passant pel Col·lectiu Big Bouncers; i fins arribar al coreògraf i ballarí Albert Quesada; entre d'altres. Un doble programa de solos i una obra de gran grup, a més d'un espectacle infantil s'ha pogut gaudir aquests dies.
(sweet) (bitter)
6 de març de 2018
Sala Pina Bausch
Primer solo de la vetllada, ballat pel mateix Hauert. Es podria dir que és una tesi-compendi dels principis de la investigació sobre el moviment de la musicalitat al qual hi ha dedicat bona part de la seva feina professional. El cos com a instrument. Sobre la base de dos madrigals, un de Claudio Monteverdi i l'altre de Salvatore Sciarrino, combinats durant la peça. Primera característica de les propostes sonores d'Hauert: una juguesca amb l'espectador. Es tracta d'esbrinar quines pautes proposa per a aquells fragments. És una qüestió aleatòria? Es troben intercalats de manera sincrònica? Quina és la relació amb la cinètica des de la qual acull la música? Pot ser que sigui la cadència de la improvisació el propi mecanisme de ruptura? I en aquest punt, el segon interrogant de la nit: en el context de l'amor impossible, que és la font narrativa sobre la qual es mou, ¿seran totes les seves manifestacions, incardinades en les múltiples formes com es manifesten amb el gest personalíssim, contundent, incansable del ballarí; el reflex de la pròpia complexitat abordada? Trenta minuts absorbents, per a públic exigent i encuriosit.
Pulse Constellations
6 de març de 2018
Sala Pina Bausch
Ben a prop dels plantejaments abans apuntats, el coreògraf i ballarí Gabriel Schenker, col·laborador habitual d'Hauert, s'endinsa en la composició electrònica de John McGuire Pulse Music III, de l’any 1978. Es caracteritza per les abundoses ruptures de ritme, amb una seqüència de 24 seccions. Trepidant, impetuosa, de pulcra exactitud i fascinant dinàmica. Qualificatius tots ells aplicables a l'intèrpret. Amb un afegitó: amb una personalitat i expressivitat captivadores. Destaca molt especialment amb els seus braços: llargs i amb forta presència, que aprofita per assenyalar, compassar el tronc superior. Coneix a la perfecció la peça musical i s'avança normalment, com ho fa un director d'orquestra, a les entrades dels seus músics. Així dona compliment al joc de trobades amb la coordinació. Com si es tractes d'una bifurcació de carreteres, amb immersos carrils per on travessar, marca en cada instant la direcció interpretativa. Dirigeix l'experiència. Incita al viatge.
Inaudible
10 de març de 2018
Sala Maria Aurèlia Capmany
Sis intèrprets a escena: Thomas Hauert, Fabian Barba, Liz Kinoshita, Albert Quesada, Gabriel Schenker, Mat Voorter. La música de George Gershwin: Concerto in F i Mauro Lanza: Ludus de Morte Regis. De nou combinades entre elles. Un cop més, ballades atenent al principi de mickeymousing: deixar que siguin els moviments els que segueixin directament el so. Resultat? Notes corporals.
En grup, com individualment, s'organitzen els talls musicals. Orgànics, s'inicia tot plegat amb una massa amorfa de cossos entrelligats però amb escassos contactes físics. Una gernació de possibilitats que es manifestaran. S'ordenen disciplinàriament i comença la festa. Són accent: perquè determinen cada pulsió del piano. Són disseny: perquè dibuixen el pentagrama sobre el qual s'escriuen les notes. Són so: perquè traslladen les ones. Són inaudibles: perquè assenyalen un terreny invisible entre la sonoritat i el gest.
Gravetat, personalisme, llibertat i pulcritud. Quatre característiques que acompleixen abastament tots els ballarins. No hi ha cap protagonisme, més enllà del visual. Treballen per als sentits. Veure ballar la música. No amb la música, o sense ella. Sinó ella mateixa.
Amb humor, frescor, capes diverses de significat, transparència coreogràfica, detallisme compositiu, implicació i un toc de genialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada