Sacra

Otradanza

SAT Teatre, 8 de març de 2018

Quinzena Metropolitana de la Dansa

Geometria vital

Hi ha autors a qui agrada fer-se preguntes molt humanes, profundes, irresolubles; lluny del l'ús fàcil de l'espectacle com a espai d'esbarjo. I fent servir el llenguatge que millor saben conjugar, sense renúncies, amb radicalitat. És el cas d'Asun Noales, que a Sacra s'enfronta a la difícil qüestió de la mort i la transcendència. Una peça del 2004, revisada i modificada amb motiu del desè aniversari de la companyia.

Dos fils travessen l'obra: les edats de la vida i el ritus o memorials sobre el traspàs. En ambdós àmbits, el paper de la comunitat és clau no només per entendre el fet; sinó per a conservar-ne el record. El decés es fa present en la mirada dels altres i no en el propi cos, desconeixedor de la seva sort.

És en aquest sentit que Sacra opera dues aproximacions que permeten la connexió directa amb el públic: el caràcter circular de l'experiència, representat abastament al llarg de la coreografia amb la utilització recurrent de moviments a l'entorn del qual giren en un centre imaginari (sigui el cos, sigui un dels ballarins). Inici i final sense solució de continuïtat, incidint en la idea que és vivint que anem morint.

L'altra element de diàleg té a veure amb la pròpia experiència individual que queda emmirallada en la vivència de l'alteritat. El dolor, per exemple davant la pèrdua d'algú estimat i que genera un sotrac interior, de vegades impossible d'explicar; es converteix en quelcom universal perquè reconeixem en un altre els mateixos signes d'aquell patiment. Diversos són els elements utilitzats per subratllar-ho, però el linòleum reflex i els llums, disposats un cop més en cercle i enfocant la platea, destaquen.

I al capdavant de tot plegat, accentuant aquell silenci de la paraula, incapaç de resoldre el misteri, instrument insuficient de descripció del fenomen, hi ha la dansa: defensada per un elenc mimètic, profundament conscient de la gravetat de la seva tasca; solvents tècnicament i amb una versatilitat marca de la companyia. I és aquí on Otradanza regala alguns dels moments més brillants: són capaços de ballar en sincronia; percudir amb el cos; expressar amb diversitat d'estils; com defensar solos narratius; o desplaçar-se arran de terra o en àmplies extensions dels braços. Amb la solvència i l'eficàcia que sols un grup entregat i en bona comunicació pot oferir.

............

Al número 4 febrer/març de la Revista Godot Barcelona podeu consultar un petit reportatge sobre la peça.