What is the Word

Constanza Brncic
Mercat de les Flors, 13 de juliol de 2017
Festival Grec de Barcelona

L'individu al món

Hi ha una dansa que investiga, severa, persistent, profundament contemporània, radical i esforçada a través de la qual es renuncia al principi de categorització. Aposten per oferir una experiència visual i temporal, emmarcada en una reflexió encara més àmplia i que té a veure amb la condició de possibilitat: la de l'existència fugaç. Quan aquesta s'explica a través del llenguatge propi de la dansa, el moviment de l'instant, s'aprofundeix encara amb més intensitat en la idea postmoderna d'individuació: repeticions aleatòries de la mirada. La paradoxa és interessant perquè tot i no ser exclusives de ningú, doncs més aviat pertanyen a les capacitats i aptituds de tota l'espècie, provoquen una fantasia subjectiva, com si fossin patrimoni només de cadascú.

Segurament per això, a la pregunta indirecta que genera el títol de la peça presentada per Constanza Brncic, es respon amb tres parts diferenciades: cadascuna d'elles corresponents a diferents composicions. Les paraules (incompletes?) de l'últim poema de Samuel Beckett; els sons repetitius de Triadic memories de Morton Feldman; i una darrera intervenció en la qual la ballarina i coreògrafa expressa el seu punt de connexió entre aquells materials i la seva expressió artística. L'espectacle, d'una durada aproximada de 80 minuts, no és apte per a qualsevol: és exigent i pausat; en certa mesura excessivament reiteratiu i profundament reflexiu.

Sens dubte el més interessant de What is the Word té a veure amb la posició de l'artista. Aquell estat de somnieig que situaria la seva intervenció entre diversos camins, acceptada la teoria que fos possible res (la res, en sentit etimològic: una unitat). I que per tant aquesta manifestació, aquella condició de possibilitat, fos una opció real, abastable, confirmable a través del gest i el moviment en l'espai i el temps. Doncs bé: Constanza Brncic reafirma la nostra dependència d'un passat sobre el qual, fins i tot desconeixent-lo completament, en som deutors a cada passa. De manera que resulta molt més profitós aprofundir en les travessies que altres abans de nosaltres van fer. Les familiars: àvia i mare (i filla) en els referents de l'artista. I les del pensament: les dues obres de referència sobre les quals treballa aquí.

Dansa i continuïtat acaben sent les temàtiques centrals de l'espectacle. Impossible si no fos defensat per la precisa interpretació de l'artista. I amb un determinant joc de llums i ombres.