dimarts, 18 de juliol de 2017

El buit

Sergi Ots / Cia. Estampades / Cia. Impàs
Mercat de les Flors, 17 de juliol de 2017
Festival Grec de Barcelona



Circumstàncies

La resiliència és un concepte que la psicologia de la segona meitat del segle XX va manllevar de l'ecologia: “la capacitat d'un ecosistema de recuperar l'estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o afectacions”, diu el diccionari de l'IEC. De fet té molt a veure amb l'autoestima, perquè la confiança en un mateix facilita o no la superació dels problemes quotidians. En la societat de la hiperprotecció infantil i de la vida en delegació (això és: buscar en l'altre la solució d'una circumstància personal), sembla més que pertinent tractar sobre l'habilitat de remuntada de la qual El buit afirma que som capaços.

Ho fan en un espectacle de dansa aèria, contemporània i circ pensat per a infants a partir de 5 anys. L'artefacte escènic, una estructura enorme que es va desmuntant i convertint en episodis diversos, amb un gran forat central que simbolitza el buit existencial, permet a les ballarines de les dues companyies aliades per a l'ocasió, desplegar tot un seguit de tècniques amb les quals expressar-se. No és tant interessant en aquesta peça la qualitat del moviment o l'acrobàcia, que sempre és correcte, com la representació dels estats de l'ànima.

Des d'aquest punt de vista, l'obra requereix d'una necessària preparació prèvia i/o una bona xerrada posterior amb els espectadors més petits, doncs el nivell d'abstracció que de vegades suggereix és prou consistent. Aquí hi ha una de les principals virtuts de la proposta: no simplificar, “infantilitzar”, la gravetat de les coses. Sinó posar-les a l'abast per a què cadascú pugui trobar el seu significat. La força visual, enèrgica i impactant de les imatges que genera El buit tenen entitat com per permetre aquest joc intel·lectual.

Per últim: una confiança, un missatge clar i esperançador de la capacitat per superar adversitats és un altre dels aspectes forts de l'espectacle. No respon a una encegada (i innocent) visió positiva de la vida i sí a un acte de la voluntat: l'optimisme com a actitud vital. Sense el qual no seria possible la superació. Es lamenten les intèrprets, esclar! El forat a l'estómac no els hi podrà evitar mai ningú. La qüestió és com ens movem (i eduquem) per facilitar que no condicioni una existència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada