Cesc
Gelabert / Valère Novarina / Moisès Maicas
Teatre
Lliure, 09/07/16
GREC
FESTIVAL DE BARCELONA
Publicat també al portal de crítics Recomana.cat
Em dic
Gelabert
Imaginem per un moment just el procés contrari: que la paraula passés a ser un instrument coreogràfic. No un element narratiu o descriptiu. Sinó en essència el gest ballat. Aquest és el magnífic repte que Cesc Gelabert s'ha proposat en aquest solo estrenat al Grec Festival, amb el concurs imprescindible de la direcció de Moisès Maicas i els textos del polifacètic i fascinant Valère Novarina. Un exercici de translocació, on el ballarí esdevé actor que declama i el moviment, mot escrit en l'aire com encertadament es titula l'espectacle. Resulta una estranya estratègia, oi? Tota una vida d'excel·lència professional com a coreògraf i dansaire per acabar recitant poesia sobre l'escenari...
Reinventar-se. Una i altra vegada. No conformar-se mai amb el passat i tenir certesa de futur. Aquesta és la virtut d'un Gelabert que ha trobat en aquest joc de mutacions, un nou espai per al seu mestratge. Una perseverança infinita, una agnòstica creença en les mil maneres com el cos expressa determinació, una certesa actitud dubitativa que és la base necessària per a qualsevol canvi. De nou una gran sorpresa, magnífica, exquisida, detallista, poètica (se'm permeti la limitació...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada