dissabte, 2 de maig del 2015

#MaldàEnDansa: La visió del cos


Un doble programa es presenta en la segona edició del #MaldàEnDansa. Sis propostes de petit format distribuïdes en dies alterns fins diumenge i que resumeixen molt bé l'estat actual de la dansa: estils diversos de la mà d'intèrprets d'alta qualitat.

El cos que es deixa mirar

Hi ha una voluntat en aquest cicle de Círcol Maldà d'anar més enllà de l'esforç programador. No es tracta només de fer dansa a la sala, sinó més aviat de convidar l'espectador a entendre què aporta en el context de la línia de treball d'aquest espai. L'encert és dels actuals gestors, Els Pirates Teatre, i molt en especial de la ballarina i coreògrafa Anna Romaní. “La visió del cos” és la temàtica escollida en aquesta ocasió, i més enllà de les obres presentades s'ha completat amb una conferència de Roberto Fratini, teòric de la dansa; l'exposició de fotografies de Clara Bes; i activitats puntuals on es demana la participació del públic, com és el cas del concurs “Què t'inspira el cos” a través de les xarxes socials.

Drone, Fotograma cedit per Mayo Films
Innings, Fotograma cedit per Mayo Films











El programa 1 (dimarts, dijous i dissabte) respon a aquell fil argumental sobre el cos, tot incidint en el caràcter efímer del seu gest ballat: contemplatiu, en una recerca conceptual sobre la mirada, algú desconegut amb qui mai s'interactua, el duo de Karolina Rychlik & Laila Tafur titulat Drone amb la música de Hans Laguna, recrea un espai on la lògica del moviment queda superat per la impossibilitat de fer-ne un relat. Perquè no és amb la paraula amb què es defineix la dansa, sinó en la seva contemplació i totes aquelles instàncies sensitives a què apel·la. Personne in situ, versió reduïda de la Companyia Ad Libitum d'una obra de la qual us vam parlar a Núvol, aquí teniu l'enllaç, completa aquella idea amb una reflexió sobre la identitat. Mentre que Innings del Colectivo Lamajara Danza ho fa sobre el paper que cadascú juga en el context social, a través en aquest cas d'un segment de d'un partit de beisbol on es combinen les accions d'atac i defensa dels jugadors. El mínim que es pot destacar d'aquest primer programa és l'excel·lència interpretativa de tots els ballarins i actors; la connexió argumental amb la temàtica del cicle; i l'oportunitat que suposa en un mateix vespre poder gaudir de tantes maneres diverses d'entendre la dansa i el moviment.

El programa 2 (dimecres, divendres i diumenge) fa un salt a l'abordatge d'una idea que encara dóna més pistes sobre la qüestió del llenguatge de la dansa, per tal com se n'allunya dels estàndards i proposa un trajecte més multidisciplinari. Tu vas tomber! de la Companyia Moveo amb un joc amb l'espectador que comença abans d'apagar-se els llums i que reflexiona sobre l'esforç de refer-nos de les petites catàstrofes diàries. No és meu el meu cos, una improvisació on es convida directament a la participació i que Dominik Borucki i Mireia Chalamanch completen amb un text breu i reflexiu. I finalment Twins del Colectivo Las Twins que dibuixa en una relació entre dues germanes un fil de simpatia necessari per cloure aquest segon programa. Segurament una sessió més oberta, especialment pensada per a públics encuriosits en descobrir com la dansa s'aborda de vegades -fins i tot- amb un escàs protagonisme o fent-se quasi invisible, en peces que tenen una voluntat expressa d'utilitzar tota mena de recursos escènics.

Aquest és el cos que es deixa mirar, que balla sobretot, però que també parla, canta i riu. Capturat en un sol instant, com en les fotografies de la Clara Bes que es poden contemplar en els descansos entre peces, en aquestes dues sessions que el Círcol Maldà ha organitzat fins diumenge. I que sobretot convida a fer present la dansa en l'espai de l'imaginari reflexiu de cadascú de nosaltres. Perquè és el cos que es deixa mirar i que tots projectem enfora. Hi pensem o no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada