Companyia Mar Gómez
SAT Teatre, Espai DanSAT! 25 d'octubre
de 2013
Mar Gómez i Xavier Martínez
Cos i parella
I de sobte s'acaba la innocència i
esclata a la mirada la crua realitat. Alerta perquè us pot agafar
desprevinguts. La Companyia Mar Gómez ha decidit ensenyar-ho tot. I
al costat del mig-somriure habitual en les seves peces, hi ha una
càrrega de profunditat que aquest cop, a més, és d'alta
intensitat: un qüestionar sever al model de parella a l'ús. Sense
discursos: des de la quotidianitat del gest, els espais ínfims de la
casa i, el que resulta més cruel, els somnis mai no realitzats i
sobre els que els anuncis televisius continuen enganyant-nos. Amb la
certesa d'estar tractant un tema que poc o molt cada espectador
sentirà reflectit en les escenes a la cuina, al bany, al dormitori,
al balcó (per mi, aquest, el moment més líric de la peça). Amb
l'exageració del gran gest, els equilibris, les ganyotes
expressives, el cos en profusió, el salt de punta a punta, els jocs
a dos, la sensualitat de la mirada, la sinceritat del desig, amb els
estris de la neteja o els de la compra, com passaria en qualsevol
llar. Amb tot allò tan propi de la companyia i el magnífic treball
actoral que desenvolupen. Però aquest cop amb l'afegit d'un dolor
brivant, probablement de recent descoberta, que la parella traspua
durant l'hora d'espectacle quan en la mirada s'instal·la una certa
foscor. I és que en aquest retrat especular de la vida en parella,
aquest cop Mar Gómez i Xavi Martínez, magnífics en el reflex al
que sotmeten al públic, ensenyen la més crua realitat d'algunes
relacions descompostes -sostenen alguns- per culpa d'una certa idea
d'amor romàntic. Fi de la innocència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada