Coreografia:
Albert
Quesada
Adaptació:
Federica
Portello, Mireia de Querol, Petra Söör
Intèrprets: Federica Porello, Albert Quesada
Intèrprets: Federica Porello, Albert Quesada
Mercat
de les Flors, 28 de setembre de 2013
Comença la nova temporada de dansa
El
Mercat de les Flors, amb els balls d'obertura, ha presentat 7 peces
de companyies catalanes escollides a través d'un procés
participatiu que el teatre va dur a terme l'estiu passat. Èxit de
public i emoció compartida amb les primeres propostes del curs.
D'entre totes elles, un diamant d'extrema brillantor: Solos Bach &
Gould d'Albert Quesada.
L'espectacle
és a punt de començar. D'una banda hi ha l'intèrpret, que des del
seu esperit particular dóna un sentit o un altre a la partitura. De
l'altra, és clar, hi ha l'autor: que en les anotacions hi deixa
l'empremta del seu particular estat de l'ànima. Per fi, hi ha
l'espectador: l'encarregat de codificar des de la seva posició tot
aquell conjunt d'intencions. Parlem de Bach. De les Variacions
Goldberg. Parlem de les dues gravacions històriques de Gould. Parlem
dels dos ballarins de la nit. De la coreografia. I també dels
espectadors que omplen la sala Pina Bausch. Tots ells (espectadors,
autors i intèrprets) atents al seu paper determinat: el trígon de
la sol·litud dramàtica.
La
proposta d'Albert Quesada és un joc de miralls on allò que es
reflecteix és el moviment. Són els dits del pianista, que 26 anys
més tard de la primera gravació de les peces de Bach diu reconèixer-se, però no pas en el seu esperit. És el cos dels
ballarins, que projecten notes i paraules: primer l'Albert, una
estona més tard la Federica. Com per demostrar com pot ser
d'intensament diversa una interpretació malgrat que parteixin d'una
mateixa notació escrita. Són les mirades de l'espectador, a camí
entre allò que està passant en l'escenari i la gravació sonora del
1981. La música que mai més no sentirem tal i com es va compondre.
El gest que tampoc no podrem veure més, després de tenir lloc en
aquell instant.
Vaig
veure aquesta peça el mes de juliol, en el marc de l'IPAM Grec 2013.
L'experiència i algunes impressions també varien en una segona
funció: dos mesos més tard sembla nova, que hagi canviat en
magnitud, en projecció, en significats... Aquesta és la grandesa de
les bones obres: que es deixen (re)interpretar indefinidament. Si
pensem que des del 2005 el coreògraf ha estat treballant en aquest
projecte, podem entendre de seguida la magnitud de la investigació
que ha dut a terme: una tesi doctoral sobre el paper de l'intèrpret
que celebro indiscutiblement i que mereixeria en qualsevol acadèmia
la distinció Cum laude.
Autor/intèrpret/espectador
des de la solitud interna de l'experiència: SOLOS Bach & Gould.
Hi ha una coreografia, algú que balla i una mirada: comença la nova
temporada de dansa.
Jordi, moltes gràcies pel teu text. Gràcies per pendre el temps per llegir in interpretar l'espectacle d'aquesta manera. Una abraçada.
ResponEliminaAlbert.
esperant amb impaciència la teva nova peça! MOLTES FELICITATS!!
Elimina:P