Contra
la Ciutat és un conjunt d'intervencions escenogràfiques a
partir de fragments de textos teatrals d'Esteve Soler i
instal·lacions de Jordi Queralt, que han actuat de petits oasis per
al pensament entre el tràfec de representacions de la Fira
d'Espectacles de Tàrrega. Qüestionen la pròpia ciutat que els
acull. Com també ho han fet altres obres en la programació oficial.
Seria l'exemple de tres espectacles de dansa i de performance
d'aquests dies que podríem dir que també parlen sobre els grans
mots disseminats per la intervenció Contra la Ciutat:
Progrés, Democràcia i Humanitat. La Fira
Tàrrega 2013 s'ha pres un cert temps per pensar-se, també amb la
dansa i la performace.
Fira
Tàrrega: escriure i dansar.
Jordi
Galí: Abscisse. Ha
estat un dels destacats del certamen aquest ballarí fascinat pels
gestos i els moviments repetitius en les feines manuals. Dissecciona
amb altres dos intèrprets els moments creatius i de construcció
arquitectònica d'una complexa estructura d'escales, cordes i troncs,
de difícil equilibri i forces contraposades. El Progrés
en la base de l'esforç col·lectiu, no sempre garant d'èxit; però
invariablement tan efímer com la pròpia execució de l'espectacle
que representa la companyia. De vegades d'incert resultat final, però
normalment, com es suggereix en la intervenció de Contra
la Ciutat en l'interior d'unes
restes arqueològiques del segle XV, obsolet en clau de futur.
Pere
Faura: Todos al patio.
Segurament el millor i més divertit performance del país, proposa
al públic capgirar el sentit de la direcció en què es produeix una
representació: enlloc de donar significat la peça, dotar-la de
sentit. I a partir de titulars inconnexos dels diaris, demana als
assistents idees sobre les que crear la història que ballaran a
l'escenari. És la Democràcia,
a la recerca de sí mateixa, emmirallada en el públic tal i com es
presenta en l'itinerari de Contra
la Ciutat:
girant sobre la façana de l'Ajuntament, delerosa d'una reapropiació
que no sempre és garantia de qualitat en el nou relat amb el que es
farà la dramatúrgia i es dansaran els afers col·lectius.
Candelaria
Antelo & Arhur Bernard Bazin: Te
odiero.
Petita peça de 10 minuts de dansa d'esclat emocional i expressivitat
desbordant, on aquests dos magnífics joves ballarins arrosseguen el
públic fins a la tensa línia de la frontera on amor i odi són la
doble cara d'una mateixa moneda. Difícil perspectiva la d'aquesta
Humanitat,
sempre exposada a ser devorada per la pròpia naturalesa dels seus
instints més primitius i que en més d'una ocasió ha posat en
entredit la seva pròpia supervivència. Impactants els seus
moviments, la seva expressivitat, el compromís del seu treball; como
ho és la imatge generada en la instal·lació de Contra
la Ciutat en
presentar a prop del riu aquell mot clau gegant, abandonat a la sort
dels animals que habiten la llera.
És cert que cap d'aquestes quatre
obres estan vinculades entre elles. Però la instal·lació feia
possible mirar-les com a parts d'una mateixa necessitat de discurs.
Diversos escenaris, llenguatges contrastats, però escriptura, dansa,
instal·lacions i performance han interpel·lat el públic. Perquè
al capdavall l'important no és pas el com, però sí pensar-se: just
la invitació de Fira Tàrrega per a aquesta edició.
….........
Al
web del projecte Contra
la Ciutat
podeu llegir els textos de les obres teatrals originals i visualitzar
el mapa i fotos de Tàrrega on ha tingut lloc la instal·lació
aquests dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada