Borderline

Compagnie Sébastien Ramirez & Honji Wang

Festival Grec de Barcelona 2013

Mercat de les Flors, 30 de juliol

Darrera proposta de dansa del Grec 2013 al Mercat de les Flors: Sébastien Ramirez & Honji Wang. Hip-hop i dansa contemporània. No amb la voluntat de crear una peça de fusió, interacció entre dos llenguatges o contacte entre mons diversos. Sinó per dinamitar aquella classificació: una companyia que balla, amb la certesa que l'espai fèrtil on es delimita l'art és en la frontera.

Sobrevolar: hip-hop i dansa contemporània

© Jim Deblock

Hi ha títols d'espectacles ben explícits: Borderline. I hi ha imatges promocionals que resumeixen a la perfecció el seu esperit. Com hi ha afortunades ocasions, com aquesta, per atansar-nos a la diversitat de cultures urbanes que la dansa i el moviment generen. Transicions entre estils, com la que el perpinyanès Sebastien Ramirez, format en el b-boy, i la berlinesa Honji Wang, iniciada en el ballet clàssic, han anat fent en el seu trajecte professional fins al hip-hop i la dansa contemporània. Sense ruptures: tal i com es transita per les fronteres naturals. Sempre atents per denunciar les paraules (i els gestos) que insisteixen en marcar artificioses línies divisòries.

Però ballar aquest argument, com no podria ser d'altra forma, és només l'excusa per posar en evidència les múltiples ocasions en què establim límits que són fruit de la nostra pròpia incapacitat: els culturals, els lingüístics, els socials, els polítics o els de gènere. Diversos exemples que la companyia va presentant amb apunts escenogràfics clarament delimitats: els barrots de l'habitació on fem vida; els vestits amb què ens presentem en societat; o els feixos de llum que marquen el territori prohibit. En definitiva: tot allò que dibuixa el traç del que ens separa dels altres.

© Jim Deblock

I és aquí, precisament, on Borderline arrisca una proposta suggeridora: en l'escena de dos cossos entrellaçats físicament i que molt lentament van desplaçant-se; en les imatges bellament colpidores amb que s'enceta l'espectacle i en les què, en un equilibri de forces i a través de cordes, volen sobre l'escenari; en la comicitat de les ballarines, vestides amb tutut i sabates de tacó impossible; o en els instants finals en què totes les disciplines artístiques de la vetllada es barregen, en un duo de forta càrrega emocional.

Perquè del que es tracta, efectivament, és de la constància de les forces oposades d'igual intensitat que pugnen entre elles indefinidament, inconscients de què la seva suma sempre és l'equilibri. Doncs per sobrevolar amb el propi cos, importa poc si és fa amb un gest o amb un altre. Perquè l'objectiu és dansar per sobre els límits que ens han estat definits.