Balla,
malgrat tot!
 |
| Imatge de Joan Escofet, extreta de www.perefaura.com |
És
amb la tossuderia pròpia dels incansables que artistes com Pere
Faura continuen regalant-nos moments de brillantor creativa. Una reivindicació pertinent en els temps del tot s'hi val, amplificat
pel consum fàcil i acrític de la xarxa. Com a punt de partida, un
curs accelerat per a futurs ballarins, que es pot trobar a Youtube, i
que Faura paròdia fent-se passar per la professora que l'imparteix,
al més pur estil The Chanclettes. Humor com a resistència, per a
una professió que ell sap prou bé com és de variable i exigent.
Format com a coreògraf a la School For New Dance Development
d'Àmsterdam, d'àmplia experiència com a ballarí (ha treballat,
entre d'altres, amb Jerôme Bel i Ivana Müller), des del 2004 ha
desenvolupat una exemplar obra de ballarí solista, d'ampli ressò als Països Baixos i des de fa un temps amb seu definitiva a
Barcelona. Una decidida carrera treballada amb la constància dels
voluntariosos i que des del pis de l'Eixample on es presentava
aquesta primera part de la performance, pretenia oferir un retorn amb
el públic congregat: el de l'exigència de criteri per no deixar-se
entabanar per promeses impossibles. Ballen, malgrat l'immens esforç
i les estretors a què els temps els ha abocat.
 |
| Imatges de la presentació a Terrassa, al festival TNT el 2011 extretes de www.perefaura.com |
La
segona secció de la peça, entre el menjador amb vistes a la Gran
Via i els carrers adjacents, va ser un tribut a les infinites
possibilitats que l'escultura de l'espai ofereix, com es defineix en
un moment donat la dansa, a través de les explicacions i la música
que des d'un arxiu els espectadors seguien amb auriculars. És la
dansa real dels musicals, la música disco, el ballet clàssic
(caricaturitzat a través del personatge del Cigne del Carnaval
dels Animals
de Camille Saint-Saëns), el tecno i el hip-hop (amb espontani inclòs
que deixant el Bicing
es va posar a ballar amb ell: un d'aquells moments inoblidables de
la tarda). Faura balla amb brillantor, desimboltura i personal
expressivitat, ple de sinceritat, allunyat de pretensions i imbuït per l'amor a la seva feina. I per a la memòria, les dues versions de
Singing
in the Rain,
la primera cantada per ell, substituïda després en l'àudio per una
tempesta d'estiu i el concert de trons i el soroll de la pluja caient
a terra, que van refrescar imaginàriament una de les primeres
xafogoses tardes de la nova temporada a la ciutat, des de l'evocació
al somni i el compromís personal (compartit pels qui el seguíem
pels carrers) de seguir ballant, malgrat tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada