Kontakthof amb joves a partir de 14 anys

Kontakthof amb joves a partir de 14 anys, de Pina Bausch

Mercat de les Flors, divendres 22 de gener de 2011

Aquest és l’espai de la vida: quatre parets que delimiten el conjunt de relacions amb els altres congèneres. I aquest el procediment: la roda de la fortuna,  joves disposats en cercle ocupant tot l’escenari, movent-se acompassadament a l’espera de l’oportunitat que els estarà reservada. Ens mostrem mútuament, ensenyem les nostres condicions (el ballarí, especialment les físiques) i rodem al món. I pel mig, el trasbals del moviment: no importa tant com és, sinó la seva causa, deia la Pina Bausch. I nosaltres encara tossuts intentant comprendre el miratge de les emocions i les seves conseqüències! És només això: acció! O reacció.

Tornen el joves a seure arrenglerats amb les seves cadires al voltant (el límit) de l’escenari. Esperen el seu torn. La pista de ball no s’ha obert encara: es mostren amb les diverses màscares amb què l’home va bastint una única existència. I ploraran, o bé riuran, s’estimaran o es rebutjaran. El contacte necessari per esdevenir part del petit univers proper al qual, estem tots limitats. Hi ha possibilitat de fugida? Hi ha portes, efectivament, però d’un laberint que sempre  et retorna al mateix escenari...

I sona la música del record, la de les melodies que acompanyaren d’altres com nosaltres i que també estigueren immersos en el deure del seu moviment. I la gran pantalla ens recorda la momentània participació en aquest lloc i espai, mentre els joves ballarins juguen a cavallets: em prestes una moneda? Només una moneda, la que separa l’opulència del no res. La que marca el destí sobre l’escenari.

Si no fos perquè cada un d’aquests joves no és més que un estereotip de les mil maneres de ballar el so de la vida, estaríem davant d’un autèntic catàleg dels horrors, doncs el retrat de la desesperança és el relat de la vida en el trànsit que hi ha entre els desitjos i la realitat.

Kontakthof,  el contacte (físic o mental) entre persones, en l’espai on a cadascú ens ha tocat participar, és sempre moviment. I aquest, per definició, inestabilitat.