diumenge, 24 d’octubre del 2010

Suites de Bach, una trilogia

Suites de Bach, una trilogia
Bebeto Cidra Cia. De Dansa
Mercat de les Flors, 23 d’octubre de 2010

Un diàleg entre desconeguts pot esdevenir un fascinant acte de sincronització. L’aproximació, les primeres preguntes a l’aire, una o dues coincidències que s’exploren, les paraules que ens repetim com a comunes i les mirades que es troben en la estranyesa del reflex davant del qui era fa només uns segons un perfecte desconegut. Un miracle!



L’espectacle de la Companyia Bebeto Cidra és això: Bach i la dansa contemporània, dos llenguatges que mai no coincidiren en el temps i que (encara més suggestiu) ni l’autor barroc va imaginar en vida, ni és habitualment pensat per companyies de contemporània, per bé que aquesta no és la primera aproximació que hem pogut veure a aquell diàleg.

I enmig, com a mediador, el violoncel (impressionant Marçal Ayats, al servei d’un quartet de luxe) amb un instrument que genera els sons més propers a la tessitura humana, amb la particularitat d’aquestes dues octaves d’idèntica nota, bastint el fil d’una unió invisible, en amplificació sonora, entre la cadència del moviment a voltes d’impacte visual i físic (destacables cadascun dels moments corals de la companyia), com de sensibles solos (els impossibles moviments que obren espectacle on Bebeto Cidra, mans a la butxaca, expandeix el cos fins a la immensitat); en disciplinades conjectures inharmòniques (la música de Bach resultarà potser la més contemporània de totes les clàssiques?) mentre Iris Heitzinger o Julio Quintanilla protagonitzen moments conjunts o cadascú per separat d’antològica i obligada memòria, en un diàleg que, a la manera dels desconeguts que van obrint el seu cor, superats els primers moments de desconfiança, des d’un desimboltura en paral·lel, música i ball com a peces sense solució de continuïtat;  arriba fins a a la més perfecta sincronització entre llenguatges, en intensa concordança.

N'hi havia prou veient les mirades entre ballarins i el quartet de música i entre tots els artistes i el públic a tocar d‘ells, per adonar-se de la insòlita experiència, com per declarar que el diàleg entre desconeguts, a voltes, produeix aquest miracle de l’harmonia.

I només calia tancar els ulls, relaxar el cos i deixar-se endur!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada