Teatre Lliure, 10 d'octubre de 2010
Creació i direcció: Carles Santos
Intèrprets: Begoña Alberdi, Queralt Albinyana, Antoni Comas, Ana Criado, Toni Marsol, Claudia Schneider
Què pots fer si et donen llibertat per crear? EXERCIR-LA. Aquesta és la resposta que sembla donar en Carles Santos: fes i prou. Deixa’t de miraments, com reaccionarà el públic, si és convenient o no de dir aquestes coses o si el fil argumental és comprensible a primera vista o no. EXPRESSA! Des de l’interior, des de la inquietud, la música del cor, les idees que t’envolten i amb les possibilitats tècniques a l’abast. CREA! I compateix amb els altres el millor que pots mostrar-los: la teva llibertat.
Una autèntica tesi del que és un bon espectacle.
Chicha Montenegro Gallery és bàsicament això: LLIBERTAT creativa. Excepcionalitat, podríem dir. Es pot cantar més alt, si voleu, però difícilment més clar: els esclavatges de l’home (la ballarina titella, moguda pels fils de les voluntats dels altres); la felicitat de l’amistat (els cantants aeris que pacten els jocs amb que mouran les seves relacions); el fàstic que produeix la classe religiosa (pertinent al·legat anticlerical 42 maneres de matar un mossèn); la fascinant escena de la piscina (moment visual estrella per la seva força estètica i el seu explícit significat: sigues lliure!); la cortina de micròfons que amplifiquen el no res (sensacional i difícil moment dels cantants empassant-se la sang amb la que maneguem els telenotícies de cada dia) i el final, curiós, divertit i estrany conte de l’oliva i el seu peixet (difícil cloure d’una manera més trencadora un espectacle com aquest).
És talment com el que s’esdevé amb la llibertat humana: la pots posar en joc amb els altres, fer-los sentir com palpita el teu cor, compartir les teves expressions creatives o bé, només, si vols, fer-la servir per manipular-los.
Per això, amb en Carles Santos, aquest teatre és més lliure que mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada