Sasha Waltz & Guests
Música de Franz Schubert
Gran Teatre del Liceu
3 de març de 2010
És en la textura dels cossos on totes les batalles troben el repòs. En la cadència de la companyia, les respiracions compassades, els subtils moviments i en les mirades confiades. I és en el silenci dels espais buits on els guerrers de la quotidianitat percudeixen llur pròpia adversitat.
Possiblement la dansa no generi en l’espectador altra cosa que instants que fugen de ser pensants. Però és en la seva atent mirada que entenem la continguda estància on mouen els fils aquells de qui es pot dir que són els cossos de la memòria.
Limitar-nos, estructurar les línies divisòries entre l’ànima i el no-res, frontera d’existència, mirall emmascarat, són les intransitables absències de tot plegat.
Ballarins sobre subtils punts de sutura, com per recordar-nos que és en el llindar de la caiguda on s’albira l’equilibri.
Senzillament: un miracle mantenir-s’hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada