Asufre

Asufre
Teatre Tantarantana, 02/0I/2010
Companyia Dei Furbi, Dramatúrgia: Gemma Beltran
Òscar Bosch, Robert González, Marc Vilavella i David Marcé

Mentre les jerarquies fan l’impossible per salvar els mobles de la (a veure...) definitiva onada de laïcisme a Europa i dispersen convenientment els interessos terrenals, hem assistit com se senyala amb molt d’encert en l’obra, a un desgavell de magnitud amb respecte els preceptes de l’existència o no d’alguns dels espais més mítics amb els que els capellans jugaven a amenaçar-nos de petits: temes més que sensibles (i dubtosos) que si no fos perquè han implicat desenes d’hores de telenotícies i lletra impresa de diaris arrel dels canvis que ara sí, ara no es produïen; sense oblidar dels minuciosos informes i treballs teològics que (imagino) varen ser encarregats per sentenciar d’una volada segles de tradició; mereixerien una entrada en aquest bloc només per captar-ne la (pretesa) profunditat i importància dels canvis de semàntica religiosa.

Però com que aquest és només un comentari a una obra divertida, entranyable, simpàtica i esclatant, diré com els seus actors, per si algú no se n’havia adonat encara de què parlàvem i aquesta nit volia fer-hi un vol, que darrerament el limb està “xapat” per decret papal i el purga ja no és el que era, d’avorrit que se’ns ha posat.

I l’infern? Ah, l’infern! Amb les seves estaques, les calderes i els plors eterns. Doncs res, nois, que ara només acull a banquers, polítics, periodistes, poetes i enamorats! És a dir: al dia a dia de la nostra noble vida i ja no és lluny, que és aquí mateix! Així que el millor que podem fer és gaudir-lo i riure, ballar i cantar amb aquests quatre diables de la interpretació, perquè de segur que hi trobareu el gust!

Nois: em demano plaça en aquest infern, només per veure-us actuar eternament!

Reportatge a Teatral.net