Gènere oblic
Cie. Toujours après minuit
Brigitte Seth / Roser Montlló Guberna
Mercat de les Flors, del 25 al 28 de febrer de 2010
“Fer amics és molt costós” van recitant els ballarins - actors. L’espai escènic delimitat per murs i un ritual obsessiu de moviments compulsius al seu entorn. A aquesta banda de l’exclusió totes les trobades de l’univers de la bogeria. A l’altra costat, sense visió per a l’espectador, la vida de la normalitat. És molt costós de viure això, és cert! Perquè és l’enfrontament amb els silencis de la soledat de cadascú.
I si embogir fos només la incapacitat per renunciar als nostres somnis? I si estiguéssim tant enganxats a la nostra noble esperança que aliens al devenir del que és real, del món de veritats inqüestionables, no podem desempallegar-nos de nosaltres mateixos i esdevenim ànimes en pena? I si la bogeria és allò que vivim ara?
Em queda el consol de pensar que no veig pas infeliços a tots aquells a qui excloem per diferents. Potser perquè sé que des d’aquest costat del mur, res no és veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada