Mercat de les Flors, 23 de juliol de 2021
Festival Grec de Barcelona
La gàbia s’ha ampliat. Si a “Crisálida” es tractava d’un dispositiu escènic en forma d’estructura transparent en el qual Antes Collado desplegava un repertori immens de potencialitat física, a “Zoo!” ha transformat la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors en aquells moderns i menys violents espais oberts, simulant els hàbitats naturals on condemnem els animals a viure. Tancats, al capdavall: no ens n'oblidem.
Joaquin Collado és tot ell fisicalitat. Ho demostra sempre, però molt especialment en la primera part de l’espectacle, a la recerca de la gestualitat pròpia de l’engabiat, que s’ensenya des de la llibertat del moviment: sincrètic, tortuós i desendreçat. No pas imita, que perpetra un estudi psicològic de l’observació. Allò que de debò pren sentit és com nosaltres mirem aquelles bèsties descontextualitzades de la seva realitat, davant de les quals mostrem sorpresa. El repertori de gestualitat, desplaçaments, tocs d’humor inclosos com per exemple quan afloren passos de balls de saló enmig d’aquella coreografia, situen aquest primer fragment de l’espectacle en l’excel·lència.
La segona part és una construcció plàstica sumptuosa. Hi entra en joc tota aquella estructura de cortines i catifes amb les quals ha transformat la sala. Les reconstrueix en imatges gegantines d’animals diversos, amb el concurs necessari de la il·luminació i sempre un ambient sonor pròxim a l’experiència real de la visita a un zoo, amb una banda musical intercalada d’extrema calidesa. Segurament s’allarga en excés. Però en tots els casos és una genialitat compositiva l’aparició d’un elefant o una girafa (o les figures que sigueu capaços de captar) amb tot d’instrumental divers i que no desvetllarem aquí. Hi ha una lenta investigació, assajos i treball previ de tal magnitud en aquesta feina, que supura per tot arreu. Increïble.
I finalment, la invitació a pensar. Podria passar que tot aquest desplegament físic quedés només en un desbordament creatiu i és aquí on hem anat a parar. No és el cas: tampoc ho era en l’anterior obra. És que el discurs es teixeix a partir d’aquelles imatges en moviment. I és clar i contundent: apel·la a la nostra consciència en relació al benestar animal.
JORDI SORA i DOMENJÓ
JORDI SORA i DOMENJÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada