El Maldà en dansa, 28 de gener de 2018
La fragilitat humana
Jesús Benzal i Ole Kristian Tangen son dos ballarins d’una destacable expressió física. Molt especialment per la gravetat que impregnen al seu semblant. Apareixen en escena com si es tractés de dues imatges arquetípiques de la fortalesa, la determinació i la ignomínia. Dos herois enfrontats amb carcasses pètries imaginàries. Així comença la peça curta Carretería. Amb una fisicalitat indeterminada, a cops entre ells, amplificadora d’un esperit tenaç i valent.
No passa molta estona, i el públic n’és testimoni mentre guarda a les seves mans un element escenogràfic que es reparteix a l’inici de l’espectacle. Millor no desvetllar la sorpresa. Però el contrast entre aquell petit element, que alhora pot resultar ben lesionant, amb la constitució física humana, és molt evident.
El gest es torna violent, atacant i directe, mentre els dos són víctimes de la pròpia indòmita feresa. Però al capdavall el cos és d'una fragilitat extrema. I un i altre ballarí són derrotats per la constatació d’aquella delicadesa. Amb la que firmen un delicat duo cap al terç final de l’obra. Definitivament se suma la ferida amb la tendresa; el desig amb l’odi; la lluita amb la pau.
Una part molt destacada de l’espectacle correspon a la decisió de l'espectador, a qui interpel·len amb aquell element que duu entre mans. L’acció o inacció de cadascú diu tant com la brillant execució dels ballarins. I aquest diàleg, compromès i a parts iguals, d'aquesta peça de quinze minuts, construeix un interrogant majúscul: i tu, a quina banda estàs? La del conflicte o la de la solució?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada