Perra de nadie

Marta Carrasco
La Seca – Espai Brossa
9 de novembre de 2017

Cadella enjogassada

Anuncia la seva retirada com a intèrpret solista amb aquesta obra, però no el seu comiat definitiu. S'endevina impossible vista l'energia i creativitat que encara és capaç de contagiar. Com per exemple a les salutacions inicials, enmig de la grada, fent petons i abraçades a amics, coneguts i públic en general. Des d'aquell petit instant de sincera connexió amb els altres, Marta Carrasco es llença a desplegar un món ple d'elegància visual, analogies de significat partint dels lladrucs del gos a què es refereix el títol; i tot de records, memòries i pensaments agraïts per a una vida intensa. Com una cadella enjogassada, indiferent al temps passat, sempre disposada a un repte nou, des del seu particular gest i moviment. Dansa teatre que dissecciona l'ànima.

Malgrat la punyent soledat que travessa l'obra, com un afilat ganivet. Perra de nadie és segurament un cant a la doble condició que afligeix el pensament de qualsevol: éssers solitaris abandonats a la multitud; individus instal·lats cada cop més als marges del grup, infinitament connectats, escassament comunicats. Una gossa mesella, acostumada als cops, insensible, abandonada al carrer de l'esperança.

Només algú amb una sòlida carrera construïda des de la sensibilitat podria atrevir-se a explicar amb aquesta senzillesa i clarividència la posició humana. És un joc solitari, però Marta Carrasco no renuncia a trobar-hi molts protagonistes dels quals s'acompanya i que s'han d'anar esbrinant, imaginant, inferint des de l'experiència espectadora. La direcció compartida amb Pep Cors i Antoni Vilicic és determinant en aquest sentit. És més aviat perquè sap que la plenitud s'esdevé en l'esforç diari i tenaç per ser (amb els altres) part i conjunt. Potser serà millor que d'ara en endavant només participi en projectes amb més gent a l'escenari. Per coherència, com a constatació d'un triomf personal i professional. Perquè ella és, efectivament, una referència imprescindible de la dansa teatre a casa nostra. Mai més sola, sempre acompanyada d'altres solituds.