Teatre Lliure, 26 de juliol de 2017
Festival Grec de Barcelona
 |
| Richard Haughton |
Res no és mesquí
D'entre totes les actituds humanes, la més sublim i imprescindible és la vital: aire que insufla esperança. Poc motius hi ha, acotats sota un gran nenúfar, éssers minúsculs entollats en un safareig d'aigua estancada, posada la mirada sempre enllà, traïts i cansats com estem. Ben amunt, dalt de l'escenari, inaccessible i capriciosa, la llum de colors, la bola de vidre, el sol: impossible no sentir-se irresistiblement atret.
Aquesta podria ser la història que explica La grenouille avait raison de James Thierrée. També podria ser-ne una altra. Tant hi fa. Just això és el teatre del món: ara ens direm que sí, que tot plegat té sentit? Precisament perquè cada nit somiem i percudim l'estranyesa de la desraó, sabem que no. Només alguns entre nosaltres són prou agosarats i amb la imaginació necessària per traslladar-ho a l'escenari. És la verdadera obra del poeta.
La resta és coneguda: artefactes, acrobàcies, coreografies i comèdia. Andròmines entre les quals s'esdevé el difícil equilibri, la gestualitat aguda, el moviment sincopat, les relacions estridents, el joc de clown, la dansa de les mans, l'humor absurd; virtuoses imatges totes elles que els sis intèrprets porten al paroxisme. La grenouille avait raison és una experiència on res no és mesquí i tot ric com el vi i la galta colrada. Una primavera escenogràfica. Una celebració.
Hi ha un teatre per al qual les paraules són només una ombra. Hi una dansa que balla entre elles. És l'instant irreductiblement vital.
 |
| Richard Haughton |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada