Sweet Precarity

Pere Faura

Festival Sismògraf 2017

20 d'abril de 2017

ASSAIG GENERAL - ESTRENA

 Foto: Martí Albesa

Crítica de la crítica

Benvolgut Pere Faura,

Després de tants anys dedicat a parlar amb delicadesa, estima i respecte de la teva obra artística, sis entrades en aquest blog i sense comptar les normbroses prèvies, cròniques i mencions diverses a les xarxes socials, descobreixo amb sorpresa que dediques l'estrena de la peça que tanca la teva trilogia Sweet Suit a una altra companya crítica, no gens favorable amb Sweet Tyranny: la peça que afirmo culmina amb brillantor aquests darrers anys que t'has dedicat a investigar sobre les relacions entre dansa popular i professional. I mira, no vull enganyar-te: la meva decepció ha estat majúscula.

Ah! No em diguis que és poc professional a aquestes alçades perquè porto unes quantes hores de dansa als meus ulls i mai havia sentit ningú que menystingués pitjor la meva feina. Ni un esment, ni un comentari a Sweet Precarity. Costava ben poc: una frase d'agraiment, de correspondència amb qui millor encarna a aquell sector de la crítica de qui sempre has tingut "el favor". Ni que la meva sigui una feina tan mal pagada que només tingui un espai gratuït i mai cap dels grans mitjans s'hagi ni tan sols molestat a llegir ni una línia dels quasi 400 escrits que he disseminat minuciosament en aquest blog i altres pàgines on hi he col.laborat aquests quasi 10 anys que porto dedicat a escriure sobre dansa. Si sumo els ingressos aconseguits en aquest temps i faig la fàcil divisió per les hores de dedicació, diria que aproximadament em surt la cosa a poc més quinze euros la plana...

Et fas el càrrec? Sento dir des de fa un temps que sóc un "referent" en el sector, em criden de cent llocs perquè els escrigui algunes paraules, que vegi el seu espectacle i que si em sembla, lliurament, en parli.  I jo, mentrestant, he de continuar a les meves classes a la funció pública per mantenir el lloguer de casa i les quatre cerveses que prenc el cap de setmana. Què et sembla tot plegat? Com se'n diu d'aquesta situació? I ni t'explico de les condicions d'explotació en les quals treballen companyes joves en aquesta professsió, menystingudes pels mascles dominants de la professió crítica de teatre i amb mentalitat dinosàurica.

Però encara hi hagut més desencantament i no vull evitar-te'l. Entre moltes coses perquè crec que ets el millor performer d'aquest país. Pel teu sentit de l'humor, força escènica, compromís polític, esforç i treball minuciós. Alguns del millors i més intensos riures que he fet mai en aquelles interminables hores a les sales de teatre, sempre han estat veient una professionalitat, art, implicació i intensitat quasi difícil de comparar amb d'altres. Un treball que has desenvolupat, segur, des d'una precarietat encara pitjor que la meva. Perquè tu sí que vas ser capaç d'una radicalitat que jo no puc ni imaginar: se'n diu dedicar-te a la dansa. Un enunciat simple, net, línial i que a cop de converses, salutacions, abraçades i petits intercanvis amb artistes com tu i molts d'altres companys teus, he anat entenent en la seva profunditat i duresa.

Un desencantament directament vinculat al teu art, per què la pregunta que em faig és: cal fer servir la mateixa estratègia de descrèdit, i atac personal per defensar-te? Cal denigrar algú per passar a tenir raó? 

Tots dos sabem que no i per això em permeto dir-t'ho en aquesta carta - crítica pública. Perquè efectivament "criticar" no es destripar la feina de l'altre, sinó argumentar amb tu. Ni que no hi estiguem d'acord o el nostre posicionament sigui diferent o senzillament contrari. 

Fins que tots plegats no entenguem que som part del mateix sector, no et càpiga dubte que hi haurà veus crítiques poc encertades i receptors d'aquests mots que no sabran entendre de la importància del canvi de paradigma que alguns, pocs, solitaris i mal pagats, estem intentant a banda i banda de l'escenari.

Però com a a sobre sé que ets, d'entre molts, un d'aquests que també lluiten per canviar les coses: vols que intentem fer-ho plegats?

Una abraçada,

Jordi

--------------------
Dos dies més tard a El País, la crítica Carmen del Val va fer aquest intel·ligent escrit de resposta a la polèmica. Utilitzant el mateix titular que en aquest blog, per cert...