Números i estètica

4 i 5

Tao Dance Theater

Mercat de les Flors, 7-9 d'octubre

Article publicat a Recomana.cat

S'explica que en una remota vall de la Xina creixia un arbre esplendorós. Un mag se'n va encapritxar i va voler construir una arpa amb la seva fusta i la va regalar a l'Emperador. Però cap dels músics era capaç de fer-la sonar. Cridat el més famós a Palau, retirat des de feia anys a les muntanyes, contemplà llargament l'instrument i li va començar a cantar suaument. De cop, de l'arpa va brollar una melodia que va deixar tots extasiats.

El relat pertany a un text recollit per Luis Racionero en el llibre que va dedicar a l'estètica taoista. La sorpresa de la història rau en la manera com el músic va aconseguir allò que cap dels altres havien pogut amb gran esforç i dedicació. De vegades contemplar un grup de ballarins causa aquesta estranyesa: fan fàcil el gest inaudit i impossible, el moviment inimaginable. Els veiem desplaçar-se i coordinar el cos de tal manera que no se'ns havia passat pel cap que fos possible. Copsem una bellesa que té a veure amb un interior inescrutable.

El Mercat de les Flors inicia temporada amb una experiència d'aquest estil. Es tracta de la companyia xinesa Tao Dance Theater. Semblen talment una arpa construïda amb una fusta llunyana. Perquè fan “dansa contemporània”, un epígraf sota el qual pot semblar que hi podem classificar tots els estils, independentment dels seus orígens culturals. Des d'Europa extrapolem sovint que és així com es treballa arreu, però no és pas tan evident tot plegat, ni possible de deslligar de les pròpies arrels.

“És dansa purificada” segons la crítica Judith Mackrell a The Guardian després del pas de la companyia pel Sadler's Wells londinenc.

“A 4 els ballarins es mouen amb la fluïdesa de l'aigua; i a 5 com si estiguessin formats per argila” escrivia Gia Kourlas a The New York Time.

Empren números com a títols de les obres, manifestant així la dificultat de resumir una experiència de dansa amb un o diversos mots. Les dues peces que arriben a Barcelona són del coreògraf Tao Ye: fundador de la companyia el 2008.

Aquella antiga història acaba amb una breu conversa entre l'Emperador i el músic:

“Com has pogut aconseguir-ho amb tanta senzillesa, quan els millors instrumentistes de la cort ho han provat durant setmanes sense èxit?”

“Li he parlat de la vall que el va veure néixer, de l'herba que creixia als seus peus, dels seus amics els ocells, del torrent, de la lluna a les seves branques...” (1)

El moviment sincronitzat de quatre intèrprets és l'essència de 4. Es troben enllaçats per una força invisible. Despleguen un moviment compassat, equilibrat i d'amplitud gestual. A 5 sembla que el relat sigui just el contrari: aquella força s'ha convertit en insalvable i lluiten per deslliurar-se'n, per separar-se'n. Les dues coreografies actuen en sentit contrari: oposades, antagòniques, però alhora generadores de sensacions i narrativa. Presentades juntes donen fe de l'extens treball que la companyia fa arran de terra, com també de les possibilitats que tenen en vertical. Exquisits en l'aspecte tècnic, mil·limetradament disciplinats, radicalment contemporanis i tradicionals alhora, s'acompanyen de música de clara filiació oriental. El resultat és tant d'aquí com d'allà, com agrada referir-se sobre la seva feina al coreògraf.

Impossible tot plegat sense la vall, els ocells i l'herba... Tampoc sense l'obstinada recerca més enllà del propi entorn. Fusta d'estètica arrelada que dialoga amb estils que no li són propis, precisament perquè rememora en l'interior, es relliga a la pròpia essència i des d'allà emet sonoritats exuberants, mirada cap a enfora, desarrelats de si mateixos.

---------
(1) Textos de estética taoísta. Selecció i pròleg de Luis Racionero. Barcelona, Alianza Editorial, 2008