Impulstanz Viena: feelings

Publicat també al portal de crítics recomana.cat

Assistir una setmana a un festival que dura tot un mes, només permet fer un petit tastet. Impulstanz Viena és el més important de dansa del centre Europa i el mouen diversos vectors d'interès. A desgrat de fer una simplificació, podem començar aquesta crònica afirmant una cosa: la coherència de la seva línia de programació s'ha fet encara més clara amb els anys. I ens fixarem aquí mínim en dos aspectes: l'aposta pels nous llenguatges i els joves coreògrafs en el cicle [8:tension] i la combinació entre arts visuals i dansa, eix temàtic de l'edició 2016. Fem una repassada breu a les principals peces vistes del 3 al 8 d'agost:

Talent i compromís

Sense por, però amb una responsabilitat extraordinària. L'experimentació requereix d'aquestes dues qualitats i així s'ha vist amb la companyia romanesa-italiana de Valentina De Piante Niculae. Presentaven M.E.T.L. - Motion, Emotion and Lateral Thinking. Es tracta d'un joc amb el públic. Un somni on els tres ballarins experimenten amb la paraula compartida d'aquesta setmana al festival: feelings (sentiments). No temen aquests artistes a veure què en surt d'un d'ells, per petits que siguin. Però no improvisen la resposta. Es tracta d'un treball ben dibuixat, aprofundit, exhaustiu: tots els sentiments, corporitzats a través d'una coreografia enèrgica i variada, com ho són les variacions de l'humor que produeixen en l'esperit.

De sentiments, intensos i brutals, tracta precisament la darrera producció d'Última Vez / Win Vandekeybus. No és jove la companyia, fan 30 anys en breu, però sí l'elenc de Speak low if you speak love... Pots llegir la crítica en aquest enllaç.

El compromís més social va arribar de la mà d'Ismael Ivo amb Discordable - Bach. Una lectura quasi catastrofista de la situació actual de la humanitat: guerres, penúria, desigualtat... Els protagonistes de la vetllada van ser el violoncel de Dimos Goudaroulis: sensibilitat i precisió. I la pintura vermella amb què el ballarí va anar donant sentit a una música carregada de notes amb tons dissonants, en una imatge contrastada i simbòlica (quasi paradigmàtica) de la condició humana.

Arts visuals i dansa

No va ser l'única trobada entre llenguatges en aquesta setmana de festival. El de la paraula, la pintura i la dansa passava cada dia en una de les sales del Leopold Museum. S'hi ballaven tres coreografies de Tino Sehgal. Es tracta del primer treball d'art visual que va fer el 2000. Una de les propostes és una expressió ben eloqüent en aquell context: Instead of allowing some thing to rise up to your face dancing bruce and dan and other things. El contrast no podia ser millor: un solo que interpretava una ballarina, ben senzill i alhora amb força interrogativa, al costat d'una de les teles que reflexiona sobre la solidaritat.

Tot i que la reina de compassar dansa amb un gran quadre va ser la canadenca Marie Chouinard amb la interpretació per a dansa del tríptic El jardí de les delícies del Bosch. Trobareu la crítica en aquest enllaç,

La perla de la setmana a ImpulsTanz Viena va arribar de la mà de la companyia de Chris Haring amb una encertada incorporació del vídeo digital, tot tractant la qüestió de la mirada sobre la feminitat a partir d'unes primerenques filmacions d'Andy Walhol. Podreu llegir la crítica de Candy's Camouflage ben aviat a la revista en paper Susy-Q de setembre.

Instead of allowing some thing to rise up to your face dancing bruce and dan and other things de Tino Sehgal al Leopold Museum