BrincaBros

Brincadeira + Brodas Bros
Teatre Grec, 30/07/2016
GREC FESTIVAL DE BARCELONA

Publicat també al portal de crítics Recomana.cat

Festa sonora

Cada nova incursió del grup Brodas Bros a l'escenari és una reafirmació del minuciós treball de difusió i apropiació que les danses urbanes fan d'un territori que no els era propi fa unes dècades. El teatre és un espai privilegiat on desenvolupen la seva tasca creativa i d'entusiasme col·lectiu, a través del qual no només (re)actualitzen el propi llenguatge coreogràfic, sinó que també l'obren a la connexió amb la dansa contemporània i amb d'altres mons, la música de percussió en aquesta ocasió. No és el primer cop que treballen junts, però a BrincaBros segurament han aconseguit perfilar amb més cohesió dues maneres de veure el món diferents, però que connecten molt bé especialment en la seva vessant social i en el rime frenètic, una mena de vida a gran celeritat, de la qual impregnen aquest espectacle amb el grup Brincadeira.

Hi ha una escolta activa, generosa, que engrandeix encara més la tasca d'ambdues formacions. Evidentment que cadascuna d'elles per separat tenen el seus moments de lluïment. Del grup de percussió, més enllà de l'afilat i contundent ritme amb què controlen la ressonància, el guitarra de la formació és capaç d'aixecar ell sol no només passions pels diferents registres en què destaca, sinó també per la seva entrega i energia. De grup de danses urbanes, poca cosa més es pot dir a aquestes alçades, més enllà de constatar la grandesa del seu gest ballat: contagien una il·lusió de viure com és difícil de trobar en altres formacions. Però és que, a sobre, a BrincaBros i totes dues formacions en perfecte comunió, són capaços d'impregnar-se d'un cert aire de maduresa, de recerca del gust de la comunicació amb l'altre, que és el motiu central de la fina línia argumental, alhora que una reafirmació pel principi que els mou: sigues tu mateix, la màxima. I comparteix-ho, la pràctica.

Després de la celebració d'aniversari al Teatre Coliseum i de les primeres experiències de connexió entre tots dos grups a les festes de la Mercè, al Teatre Grec s'ha completat una col·laboració que hauria d'ampliar-se encara més, que va resultar curta de durada i que té, això sí, una mica de problema escenogràfic: un excés d'elements, que junts no acaben de tenir sentit, tot i que sí de manera individual, i que no ajuden a la recepció general de la peça. Una simplificació faria encara més planer el camí visual entre l'admirat públic que va rendir-se dempeus a la feina feta, i aquesta madura producció.