YX o la fidelitat dels cignes negres

Companyia El Martell
Sala Àtrium, 17/07/16
Cicle DespertaLAB Nau Ivanow / Sala Àtrium

Publicat al portal de crítics Recomana.cat

Repensar les coses

Teatre polític. Sota aquesta premissa es presenta la companyia El Martell, segon premi DespertaLAB 2016 convocat per la bona entesa entre Sala Àtrium i Nau Ivanow. La violència com a argument, d'ençà que van tractar del tema en la seva primera obra mentre acabaven els estudis i que en aquesta primera peça comercial arremet contra el triangle que formen amor, sexe i monogàmia. Talment com si filosofessin, escruten les entranyes d'aquella estructura social i de construcció cultural per desentrellar el moll de l'ós: el romanticisme. 

Ho fan d'una manera particular: teatre físic, text, cant, uns breus apunts de ball. Cinc intèrprets sobre l'escenari, sense nom, com per significar un anònim generacional, una història de la humanitat des d'antic i fins als nostres dies, a través del qual podem resseguir el fil d'aquella cotilla, una imposició que de tant subtil és imperceptible. Ressonen aquí les paraules del filòsof Michel Foucault: la norma travessa els cossos, es fa corpòria. I així ho expliquen: en format de conte amb una parella que sobreviuen 20 anys de relació i que Andrea Portella i Josep Sobrevals dibuixen amb complicitat; el dissident emocional, sempre disposat a negar l'amor i a qui Martí Salvat dota de forta presència; la romàntica impossible, rol que Andrea Martínez afila quan recita sonets; i l'actualització del mite de Narcís i que Sergi Gibert executa amb contundència. Tots són estereotips, models de conducta, línies per on circular, fletxes en sentit únic. La pregunta és precisament on recau la llibertat individual en tot aquest entremat històric i cultural.

Teatre dins del teatre, (re)presentació al capdavall de les condicions de possibilitat, i que és doble qüestionament en posar en paral·lel també la mirada espectadora i el joc escènic. El complex entramat dramatúrgic és obra de Laia Alsina Ferrer i d'Aleix Duarri, com a ajudant de direcció. L'ímpetu, l'energia, les ganes d'explicar tantes coses, tanta veritat, els arrossega a un excés de durada i una xarxa massa espessa de successos. Natural: desbocar-se en aquest cas és sinònim d'intensitat reflexiva, de ràbia i noblesa. Temps hi haurà per a què la companyia trobi serenor, tranquil·litat -que no menys raó- per posar en evidència l'absurditat de temes com aquest que tracten, davant del qual tenen l'encert de no proposar-ne alternatives, sinó només convidar a (re)pensar-nos.

Una instantània del debat #TravessiraRECOMANA del 20 de juliol de 2016 a la Sala Àtrium