divendres, 8 de juliol del 2016

Eden Club

Creació i direcció artística: Inés Boza
Composició i direcció musical: Giulia Valle
Interpretació: Inés Boza, Viviane Calvitti, Toni Mira, Carla Pérez Mora i Junyi Sun
Sala Apolo, 06/07/2016
FESTIVAL GREC DE BARCELONA


Publicat també al portal de crítics Recomana.cat

Vides paral·leles

L'Eden Club és una sala de festa de diumenge tarda, repleta d'afeccionats als balls de saló. Que la dansa és un llenguatge universal i per a totes les edats en dona fe justament aquests locals que proliferen per totes les ciutats i on s'aplega l'autèntic esperit emocional que dóna sentit al moviment i el gest. La resta són només professionals... Ballar com a activitat vital, festiva, de relació humana i social, de trobada amb un mateix i amb els altres. Encara més: sabeu quan s'acaba la vida útil d'un ballarí o ballarina? Quan es creuen a si mateixos a un nivell diferent de l'adolescent, l'avi, la cunyada o la muller que omplen tossudament el cap de setmana les pistes i sales. No tindran tècnica: és ben cert. Però hi posen una passió incommensurable. Fan enveja: aquesta és la veritat.

Així que quan aquest Eden Club tanca portes i l'encarregada de la neteja, els músics dispersos i un parell de personatges a la deriva fan seva la pista, res no resulta igual. D'acord! Són ballarins de qualitat tots ells: Inés Boza és expressivitat; Junyi Sun, la flexibilitat; Toni Mira és elegància; Viviane Calvitti controla com ningú l'espai; i Carla Pérez dibuixa bones idees al personatge. No es pot esperar altra cosa de tots ells: són professionals. Però en aquest punt de la funció tota aquella espontaneïtat queda lluny. I encara més complicat: el dibuix de la història es dilueix, la dramatúrgia és confusa i la coreografia acaba sent un desplegament de circumstàncies. 

Què ha passat, doncs? Són les vides paral·leles. Tots en portem una a dins. Perquè no som més que afeccionats: desenganyem-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada