El banquet

Espai NunArt, 20 de març de 2015

Direcció Laura Vilar i Miquel Barcelona

Intèrprets Miquel Barcelona, Santi Carcasona, Gisela Creus, Clara Llobet, David Novoa, Laia Santanach i Laura Vilar

El Banquet 15.11.14 © Clara Bes

Dansa i música pels sentits

A l’espai NunArt Guinardó es programa un cop al mes El Banquet: un espectacle de música en directe i dansa, amb dos intèrprets convidats, pensat com a celebració artística, i on el públic també té un paper molt rellevant. Molt atents: cal fer reserva prèvia al web de l'espai de creació. Es representa en sessió doble.

Amb una soca penjada al fons de l’espai, arrels i part inferior d’un tronc d’arbre que s’endevina devia ser prou gran, se sintetitza molt bé el motiu de la convocatòria: una invitació a festejar tot allò que significa la fructifica relació entre música i dansa. Des de la contemporaneïtat, naturalment, perquè no és d’una altra forma com en els nostres temps es pot configurar la verdadera obra de l’artista: traduir els ensomnis. Aquella sèrie de pensaments, imatges i emocions que recorren el temps creatiu i que només de tant en tant es plasmen amb claredat en un escenari. No és d’estranyar, en aquest sentit, que Plató escollís el context d’un banquet i els seus plaers per fer parlar els seus convidats del somni majúscul que representa l’amor.

El Banquet 17.01.15 © Clara Bes

L’espectacle dissenyat per Laura Vilar i Miquel Barcelona, i amb un total de vuit ballarins i un músic, es planteja amb un esquema fix sobre el que els convidats a la festa improvisen amb la seva mirada. Hi conviden altres ballarins, músics, artistes de circ, actors... Són la partitura específica d’un conjunt coreogràfic basat en percudir el propi cos per anar més enllà de la realitat física on se sustenta. I així projectar-lo en un doble sentit: aquella història compartida d’experiències humanes sobre la qual es construeix el sentit; com aquesta realitat tangible des d’on poder ballar i fer música. Des del mes d’octubre han passat pel banquet sensibilitats diverses: Aida de Sàrrega, Cesc Casadesús, Mariona Castillo, Jordi Cortés, Bruno Oro, etc. Això fa que cada representació mensual sigui única.

Però el més estimulant de la proposta no només té a veure amb les diferents capes de significat que aporten i els matisos interpretatius que els artistes convidats fan de cada representació única i irrepetible. Sens dubte la gran aportació que fa El Banquet és aconseguir que el públic sigui part de l’obra, activament i sonora, sense resultar en cap moment invasiu: només perquè s’hi produeix una autèntica i genuïna adhesió emocional. La dansa i la música com a coses properes, vinculades amb el ritme de la vida, arrelades a la pròpia categoria d’éssers sensibles, perquè percudeixen de les mateixes fonts amb què el grup festeja el fet essencial de la trobada social. Pur estudi antropològic de tot allò que defineix la nostra condició d’humans, on somiegem la perfecta (i platònica) trobada amb l’altre, d’entre tota la resta. Sempre en moviment. Sempre percudint el propi cos.