Crossfire

Umma Umma Dance

Teatre Alegria

TNT – Festival Terrassa Noves Tendències

27 de setembre de 2014

Dansa de sèrie B

Publicat a recomana.cat

Tres atracadors han tingut problemes per fugir del robatori i es retroben en una benzinera al desert. Només ella sap on és el botí. La seqüència d'intimidacions, malfiances, amenaces i el violent final de la història s'ha vist a la gran pantalla moltes vegades. El coreògraf i ballarí Guido Sarli, fascinat per aquest gènere cinematogràfic (sovint de “sèrie B”), torna a insistir sobre el tema, amb un clima general definitivament reeixit, i amb personatges arquetípics que Rudi Cole, Julia Robert i Xavier Auquer porten al límit interpretatiu.

El més destacat de Crossfire és el dibuix nítid i la claredat narrativa. S'entén en tot moment l'argument i hi ha una coherència interna que no defuig el seu principal problema: la simplificació dels personatges, fruit justament dels patrons de comportament que retrata. Tots tres intèrprets ressegueixen amb brillantor un model d'impetuositat, fúria i brutalitat amb el qual l'imaginari cinematogràfic ha omplert les nostres retines. Rudi Cole ho fa aprofitant a fons la seva robusta presència física; Julia Robert desplegant sobre l'escenari força, contrast i esforç; i Xavier Auquer amb una mimesi extraordinària amb la història.

Els moments pròpiament ballats són escassos, però generadors d'imatges. És una llàstima: falta més moviment per a que l'obra aconsegueixi saciar. Fins i tot sembla que es fugís, com si un relat com aquest on els estereotips de gènere i la fascinació per aquesta violència no permetés aprofundir encara més en el gest dansat. Tot el contrari! És perquè aquells arquetips es posen a ballar, en solitari o en un divertit moment en el qual tots tres frasegen amb idèntics moviments, que descobrim l'absurditat de la seva lluita, el ridícul espantós del seu caràcter i l'estupidesa dels seus actes.

Umma Umma Dance ha retrobat el to després de la fallida Stuntman. Ara caldria que repensi les històries que explica per tornar a l'excel·lència dels seus inicis: Fifth Corner (Loser Kings, en la seva versió llarga).