Planites (viators-errants)

Aerites Dance Company

Coreografia: Patricia Apergi
Composició musical: Vasilis Mantzoukis
Intèrprets, col·laboradors creatius: Ilias Chatzigeorgiou, Nontas Damopoulos, Konstantinos Papanikolaou, Konstantinos Rizos, Dimokritos Sifakis

Assessor de dramatúrgia: Roberto Frattini

Mercat de les Flors, 3 de novembre de 2013

Dansa contra intolerància

Fotografia: Tasos Vrettos

El cos polític. Heus aquí el corol·lari final del Festival Sâlmon< 2013 al Mercat de les Flors. Peça de la companyia Aerites Dance, una de les que han fet residència al Graner en el marc del Projecte Modul-Dance. Cinc ballarins, tot nois, capitanejats per la coreògrafa Patricipa Apergi, creadora cada cop més sol·licitada arreu. Cos polític: perquè ser grec en mig d'aquesta convulsa crisi no és cosa fàcil i reclama d'un posicionament clar i contundent que podria haver esdevingut l'eslògan de les classes mitges i treballadores, cas que aquestes encara existissin: ni mercat, ni populisme! Perquè mercat ha esdevingit dictadura; com populisme ha acabat sent la nova manifestació del feixisme.

Cos polític: per denunciar el tracte vexatori amb el què Europa segueix rebent la mà d'obra barata amb la que omple el seu rebost, Lampedusa en la memòria. Però també els violents episodis de l'extrema dreta a Grècia i que transiten per aquest espectacle. Punt de partida: la immigració. No com a problema. No en sentit inclusiu tampoc. Més aviat com a defensa: ¿algú imagina els pobles mediterranis, per exemple, sense aquell impuls, sense els seus fluxos de ciutadans amunt i avall, sense la barreja cultural que representa la història d'occident? Menteixen (i ho saben bé) quan acusen a l'estranger d'enemic: dol especialment escoltar-ho aquests dies de la boca d'un cognom català, ara ministre de l'interior francès...

Dansa contra intolerància: cos polític.  Acte civilitzador de la denúncia. L'escenari com a plaça pública -àgora dels nostres dies- on encara és possible dir allò que queda sepultat per la conveniència del silenci o bé , per contra, amplificat i esbiaixat pel telenotícies del sistema. Hi ha una tensió dramàtica en tota la peça de la companyia, assessorada per Roberto Frattini, en el sentit de veure ambdós costats del problema: no es tracta només de denunciar; cal apuntar alternatives. I aquest és el deute més fragant de les esquerres, encara incapaces de presentar alternativa possible.

Fotografia: Tasos Vrettos

Potser la coreografia necessitaria una certa calma: pensar ho requereix. Mesurar la precipitació i apaivagar un pèl la ràbia. Les revolucions les fan els exaltats: és ben cert. Però la vida la dibuixen els pacificadors. Contra injustícia, no val venjança. Dibuixar això en els cossos d'aquests guerrers que ara salten, ara coordinen figures en grup, ara s'exalten entre ells, ara lluiten contra sí, és la feina pendent del grup. Sense perdre tensió física, ni grandesa expressiva, ni indignació... Però cal una dansa alliberada d'emotivitat per poder explicar encara millor. Més enllà del poder físic indiscutible, del sentit rítmic i de grup, de la seguretat (i l'arrogància) d'aquests cossos joves. S'esdevindrà: és clar! Se'n diu maduresa del gest. I la trobaran ben aviat per poc que la companyia segueixi explorant la seva expressió amb la mateixa determinació amb la que la ballen. 

Darrera presentació al Festival Sâlmon< 2103 al Mercat de les Flors i al Graner. Esperem una tercera edició. I que sigui com aquesta: a contracorrent!