dimarts, 30 d’abril de 2013

Romeu i Julieta, en la versió del Ballet de Biarritz


Ballet Malandain de Biarritz
Centre Cultural Terrassa, 28 d'abril de 2013

Quasi coincidents en el temps, dues visions diferents en dansa del drama Romeu i Julieta. Aquest cap de setmana ha estat el torn del Malandain Ballet de Biarritz al Centre Cultural Terrassa i al Kursaal de Manresa. En dues setmanes, la CND presentarà la seva versió al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Romeu i Julieta és la història d'un fracàs col·lectiu. Així ho deu haver entès Thierry Malandain, director coreogràfic del Ballet de Biarritz. Sobre la composició que el 1839 va fer Hector Berlioz, la peça comença amb la mort dels dos amants: Qui és el responsable d'aquests actes? On porta aquest odi i violència perllongats en el temps entre els Capulets i els Montesco? En l'escenari, caixes metàl·liques representen els taüts dels joves. Són estructures que serviran per recrear els diversos espais durant la funció. Però malgrat la determinació del cos de ball, resulta difícil entrar en la història. Primer per aquesta anticipació que no facilita el reconeixement de la resta de personatges. En segon lloc perquè l'estètica del vestuari, l'escenografia i la comunicació dansada d'aquesta part té una exagerada referència a West Side Story. És una porta d'entrada fàcil per a no habituats a la dansa, és cert. I això respon a un dels propòsits fundacionals de la companyia: la difusió i obertura al gran públic. Però dificulta una mica la interpretació de la peça. I sobretot, retarda en excés la gran novetat que aportarà.

És en la segona secció que se segueix l'ordre dels fets de l'amarga història de Romeu i Julieta: el ball de la festa; el romanticisme esclatant de la trobada entre els dos; les esperances dipositades en la nova aliança; el beuratge que vol trencar el malefici; la fatal confusió que porta a Romeu a prendre el verí; el desfici de Julieta -rescatada del somni- i la seva dramàtica seqüència final... Una interpretació col·lectiva plena de matisos, on els ballarins semblen més còmodes que no pas en la primera part. Despleguen modernitat des d'unes capacitats físiques disciplinades a cop de ball clàssic. I executen, amb la perfecció de qui té un potencial molt per sobre de l'exigència de la peça, un repertori difuminat, sense protagonistes individuals clars. Un parell de duos, alguna intervenció solista, poques combinacions més en el nombre de ballarins, perquè sobretot es veuen moltes execucions corals. I això permet anar transformant poc a poc la mirada sobre la història: d'un drama de dos, a un de col·lectiu.

És aquí on aquest Romeu i Julieta de Malandain mostra la seva grandesa: en el treball de grup, lluny de ballarins principals i protagonistes. O més exactament: amb ells. Fins a l'extrem que en els últims trams de la representació és quasi impossible endevinar on és la parella, perquè tots apareixen vestits de casori a l'escenari. Un instrument visual, reforçat pel gest dansat, a partir del qual poder interrogar l'espectador al voltant de les causes del fracàs d'aquella història, més que no pas lamentar la fatalitat personal d'ells dos. Tots esdevenen un Romeu i una Julieta, víctimes de la intolerància, l'odi i la violència propis de comunitats enfrontades, en un dolor sense sentit, el motiu del qual de vegades ni es recorda i que, de manera perllongada, es transmet a través de les generacions. Una idea clau, la de la socialització del drama, que fa encara més actual (i universal) aquest gran relat de la història de la literatura universal: la responsabilitat de cadascú de nosaltres en un destí (l'humà) lluny encara d'aconseguir la fraternitat entre els pobles. Una aportació a les múltiples lectures del drama, de gran sentit ètic, i que el Ballet clou amb una imatge estètica i sonora de gran impacte.

-----------
El Centre Cultural Terrassa, en el marc del Dia Internacional de la Dansa i coincidint amb el Ballet Biarritz va programar una hora abans una mostra dels Tallers Lliures de l'Institut del Teatre. Magnífics treballs breus, creatius, molt expressius i que els joves estudiants defensaven amb entusiasme. Destacar Albert Hernández ballant amb una cadira A seis patas i Jacob Gómez amb Todo, ben bé un personatge de dibuixos animats escapat de la seva vinyeta.

La temporada 2013-14 el CC Terrassa celebrarà els 30 anys de programació de dansa: haurem d'estar ben atents!

-----------
La versió de la CND, estrenada fa pocs dies a Madrid, amb música de Sergei Prokofiev i amb la coreografia encarregada a Goyo Montero, tindrà lloc al Teatre-Auditori de Sant Cugat els dies 18 i 19 de maig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada