Ballet Malandain de Biarritz
Centre Cultural Terrassa, 28 d'abril de 2013
Quasi
coincidents en el temps, dues visions diferents en dansa del drama
Romeu i Julieta. Aquest cap de setmana ha estat el torn del
Malandain Ballet de Biarritz al Centre Cultural Terrassa i al Kursaal
de Manresa. En dues setmanes, la CND presentarà la seva versió al
Teatre-Auditori de Sant Cugat.
Romeu
i Julieta és la història d'un fracàs col·lectiu. Així
ho deu haver entès Thierry Malandain, director coreogràfic del
Ballet de Biarritz. Sobre la composició que el 1839 va fer Hector
Berlioz, la peça comença amb la mort dels dos amants: Qui és el
responsable d'aquests actes? On porta aquest odi i violència
perllongats en el temps entre els Capulets i els Montesco? En
l'escenari, caixes metàl·liques representen els taüts dels
joves. Són estructures que serviran per recrear els diversos espais
durant la funció. Però malgrat la determinació del cos de ball,
resulta difícil entrar en la història. Primer
per aquesta anticipació que no facilita el reconeixement de la resta
de personatges. En segon lloc perquè l'estètica del vestuari,
l'escenografia i la comunicació dansada d'aquesta part té una
exagerada referència a West Side Story. És
una porta d'entrada fàcil per a no habituats a la dansa, és cert. I
això respon a un dels propòsits fundacionals de la companyia: la
difusió i obertura al gran públic. Però dificulta una mica la
interpretació de la peça. I sobretot, retarda en excés la gran
novetat que aportarà.
És
en la segona secció que se segueix l'ordre dels fets de l'amarga
història de Romeu i Julieta:
el ball de la festa; el romanticisme esclatant de la trobada entre
els dos; les esperances dipositades en la nova aliança; el beuratge
que vol trencar el malefici; la fatal confusió que porta a Romeu a
prendre el verí; el desfici de Julieta -rescatada del somni- i la
seva dramàtica seqüència final... Una interpretació col·lectiva
plena de matisos, on els ballarins semblen més còmodes que no pas
en la primera part. Despleguen modernitat des d'unes capacitats
físiques disciplinades a cop de ball clàssic. I executen, amb la
perfecció de qui té un potencial molt per sobre de l'exigència de
la peça, un repertori difuminat, sense protagonistes individuals
clars. Un parell de duos, alguna intervenció solista, poques
combinacions més en el nombre de ballarins, perquè sobretot es
veuen moltes execucions corals. I això permet anar transformant poc
a poc la mirada sobre la història: d'un drama de dos, a un de
col·lectiu.
És
aquí on aquest Romeu i Julieta
de Malandain mostra la seva grandesa: en el treball de grup, lluny de
ballarins principals i protagonistes. O més exactament: amb ells.
Fins a l'extrem que en els últims trams de la representació és
quasi impossible endevinar on és la parella, perquè tots apareixen
vestits de casori a l'escenari. Un instrument visual, reforçat pel
gest dansat, a partir del qual poder interrogar l'espectador al
voltant de les causes del fracàs d'aquella història, més que no
pas lamentar la fatalitat personal d'ells dos. Tots esdevenen un
Romeu i una Julieta, víctimes de la intolerància, l'odi i la
violència propis de comunitats enfrontades, en un dolor sense
sentit, el motiu del qual de vegades ni es recorda i que, de manera
perllongada, es transmet a través de les generacions. Una idea clau,
la de la socialització del drama, que fa encara més actual (i
universal) aquest gran relat de la història de la literatura
universal: la responsabilitat de cadascú de nosaltres en un destí
(l'humà) lluny encara d'aconseguir la fraternitat entre els pobles.
Una aportació a les múltiples lectures del drama, de gran sentit
ètic, i que el Ballet clou amb una imatge estètica i sonora de gran
impacte.
-----------
El
Centre Cultural Terrassa, en el marc del Dia Internacional de la
Dansa i coincidint amb el Ballet Biarritz va programar una hora abans
una mostra dels Tallers Lliures de l'Institut del Teatre. Magnífics
treballs breus, creatius, molt expressius i que els joves estudiants
defensaven amb entusiasme. Destacar Albert Hernández ballant amb una
cadira A seis patas i
Jacob Gómez amb Todo,
ben bé un personatge de dibuixos animats escapat de la seva vinyeta.
La
temporada 2013-14 el CC Terrassa celebrarà els 30 anys de programació de dansa: haurem d'estar ben atents!
-----------
La
versió de la CND, estrenada fa pocs dies a Madrid, amb música de
Sergei
Prokofiev i amb la coreografia
encarregada a Goyo Montero, tindrà lloc al Teatre-Auditori de Sant
Cugat els dies 18 i 19 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada