Choice / Afterlight

Choice / Afterlight
Cobosmika Company & Russell Maliphant
Mercat de les Flors, 2 d’octubre de 2010

CHOICE (Creació 2003/ Recreació 2009)
Coreografia Russell Maliphant; Il•luminació Michael Hulls; Música mukul (ambientTV.NET); Ballarins Olga Cobos, Peter Mika, Iker Arrue, Anna Òdena, Laura Vilar

AFTERLIGHT (Creació 2010)
Coreografia Russell Maliphant; Il•luminació Michael Hulls; Música Andy Cowton, Erik Satie; Pianista Dustin Gledhill; Vestuari Stevie Stewart; Animació Jan Urbanowski, James Chorley; Concepte i disseny Es Devlin; Film Onedotzero Industries ltd
Ballarins Daniel Proietto, Silvina Cortes, Olga Cobos

Tot esdevé un joc de llums que dibuixen sobre l’escenari formes geomètriques, i on es delimita el temps de la vida. Llums i les seves respectives ombres, és clar. Perquè veient com és l’espai físic on es concreta el treball dels ballarins (gràcies a les projeccions visuals) una de les lectures possibles de la primera part de l’espectacle podria fer referència no només al seu títol, sinó també al precipitat ritme de les coses (la música hi convida) on, indefectiblement, hem de ser capaços d’observar, valorar, reflexionar i, irremediablement, escollir. Talment com s’esdevé en el dia a dia d’aquest veloç segle en què ens ha tocat viure. I en aquest sentit, convé recordar que Choise és una recreació de l’original, com ho és també el gest de l’home enfront la persistent evidència de la pròpia existència. I amb duos mimètics dins polígons regulars, mentre des del cercle central prova una de les ballarines d’escollir a qui unir-se, serà difícil triar algú d’ entre tots ells, per bé que (per joventut i precisió en el gest) mereix un sonor aplaudiment Iker Arrue.



La segona part és de Daniel Proietto. Sense alternativa. Perquè les més belles combinacions de la sofisticada tècnica de llums (i les ombres, no oblidem...); les projeccions dels films que l’acompanyen; i la música d’Erik Satie - Les Gnossiennes - es confonen amb el cos del ballarí, sotmès al gir d’una plataforma sota els seus peus, mentre marca a contracorrent els moviments del ball. Un Hades de l’impossible: cercles ingràvids, força centrífuga malmesa per la tossuda voluntat humana  i moment clau d’aquesta peça que, malgrat aquests primers minuts de brillantor absoluta, decau sensiblement en la resolució de les dues següents parts. Per bé que en la darrera deixa de nou a Daniel Proietto cloure (amb Silvina Cortes i Olga Cobos) amb un esclat de bellesa que ha estat recompensat amb un merescut espetec d’aplaudiments.

Sempre és un gust veure una sala plena si del que es tracta és de dansa. Però el públic barceloní (ja va tenir ocasió de percebre-ho la passada temporada) té aquesta sort de regal que significa aquesta unió temporal Cobosmica Company & Russell Malipant. I aquesta col·laboració (aquesta sí) esperem que sigui una elecció per sempre!

Daniel Proietto, en el solo inicial d'Afertligth: