Curts
Cia. Thomas Noone Dance
SAT Teatre, 18 de setembre de 2010
Aixecar-se després de la caiguda (primera part de l'espectacle, on intencionadament els ballarins fallen una i una altra vegada la sincronització amb les seves parelles) però que amb orgull (també el sentim dir: ballarins parlants) tornen a intentar, amb cíclica constància, com per reafirmar les paraules de Gregorio Luri “els mèrits d'una persona no es mesuren únicament pels seus èxits, sinó també per la seva capacitat d'aixecar-se quan cau”. És clar, però, que juguen a guanyar, perquè el més important és el control en la caiguda, per no prendre mal bàsicament. I tots quatre són magnífics ballarins que ensopeguen, rellisquen per terra, es desplacen sense control, tornen a deixar-se endur i impacten tossudament contra el terra, com si res.
I si la caiguda és massa intensa (estem en la segona part i els amors han fet acte de presència, amb les seves grandeses i doloroses errades) o si és que passa que alguna d’elles ens acabava provocant la mort (en sentit real o figurat) com recita el ballarí caldrà veure quina és la posició millor en què restar immòbils: el tors, els braços, el cap... I ens convida a assajar aquella caiguda final, única impossible de refer. El millor moment, sens dubte, de l’espectacle: des de petit –recita- assajo la millor postura en què cauré mort, però tan sovint els pares me l’ignoren (metàfora dels ulls clucs amb els que observem la mort des de la vida.)
I sigui sols o en duets acompanyants. Perquè la vida és un imparable espai d'errors, amb música industrial de fons, ballarins disfressats d’executius amb mitjons sobre els pantalons. Força física, contacte constant i fermesa de moviments. Expressivitat de la caiguda, però sobretot de la constant reincorporació al no res que és la vida sempre plena d’errades.
Magnífic!
Algunes imatges dels assajos d'aquesta companyia resident al SAT Teatre:
Crítica El Punt + Avui
Properament els podrem veure al Mercat de les Flors amb The Room
30 i 31 d'octubre de 2010, NO TE'LS PERDIS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada