Fira Tàrrega, 11 de setembre de 2021
Destruir murs
La nova producció del grup Kernel Dance Theatre, que s’ha estrenat a Fira Tàrrega 2021, funciona com a metàfora i n’assenyala la seva principal paradoxa. D’una banda retrata els esforços per enderrocar murs (textuals, com els de l’obra o els de la ment); mentre que assenyala les dificultats posteriors d’aquella alliberació. Una advertència per a qui idealitzi la llibertat…
Intentant no fer espòilers, direm que el públic es troba amb una sorpresa visual just comença l’espectacle. Que dificulta i facilita. D’una banda és quasi impossible observar les execucions dels ballarins. I s’allarga en excés aquest episodi, aquesta seria l’objecció. I és realment una pena perquè són intèrprets de qualitat. Però d’altre costat, aquesta dificultat visual, juntament amb un joc de llums que fan, convida a pensar en hipòtesis diverses amb les quals anar omplint de significat l’escena. I això sempre és una sort. Aquí, en la línia de personatges constrets en un marc mental i físic determinat del qual volen alliberar-se. Òbviament res no és tan fàcil, i un cop aconseguida la gesta, passa l’inevitable: que cal construir un món nou i que no és cosa evident. I aquí sí: es pot gaudir (per fi) de la dansa del grup i el músic en escena.
En l’àmbit estricte del moviment, dos comentaris: la companyia segueix treballant des d’un llenguatge propi en el qual les arts marcials dialoguen amb la dansa contemporània. Això enriqueix la coreografia amb un fraseig escarpat i tallant, especialment en les transicions. Estan desenvolupant un material certament original en el nostre context creatiu, però encara ple de potencialitats.
Des d’un altre punt de vista, semblaria que aquell llenguatge és suficient per a la història: però és necessari un desplegament més concret en una dramatúrgia com aquesta. La metàfora funciona, com hem dit, però la història explicada no està especialment ficcionada.
Malgrat aquests petits detalls, “LÓNG” és la creació més completa de la companyia i perfeccionen, a cada passa que donen, un model singular d’entendre la dansa contemporània.
JORDI SORA i DOMENJÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada