Coreografia: Laia Santanach
Intèrprets: Mario G. Saez, Laia Santanach, Julia Sanz, Carlos Martorell
Ritual de grup
En el segon i darrer cap de setmana de l’edició 2021 de Dansàneu s’ha estrenat un altre espectacle de dansa: “Tradere SP” de Laia Santanach. Es tracta de la versió de carrer de la producció en la qual està treballant la coreògrafa. Continua reflexionant sobre les tradicions, en aquest cas sobre la idea d’exposició del cos, en diàleg amb la dansa contemporània i la música electrònica.
Dividida en diversos capítols, es podria explicar a la llum de les relacions d’un grup: des de la cohesió inicial, representada per una dansa circular amb alguns equilibris entre els intèrprets; el trencament d’aquella unió de grup; la individuació, dibuixada en la separació del cercle que es va produint a poc a poc; per tornar finalment a la reconstitució, prèvia penitència, amb una processó inclosa. Exactament com passa en qualsevol context, des de la tradició cristiana de la qual beuen històricament moltes de les manifestacions populars; fins a la manera com es recompon una comunitat després d’una crisi: amb la comunió. Una de les accepcions del mot llatí Tradere significa precisament “donar-se”; més enllà de representar l’arrel de dos paraules que ara són antagonistes: “tradició” i “traïció”, però que és normal que estiguin sempre en connexió perquè en la fina línia entre seguir allò que està establert i saltar-s’ho, és on trobem la modernitat.
I és aquí on el treball d’aquests artistes destaca, precisament: en l’originalitat de barrejar recursos que podrien semblar allunyats i ajuntar-los. Per fer-ho possible, imprescindible comptar amb un equip solvent: ballen Mario G. Saez, amb un fraseig sempre disponible amb respecte els altres; Julia Sanz, una ballarina de depurada tècnica i plenament integrada en el joc; Laia Santanach, amb aquella introspecció especial amb la qual executa el seu rol i amb un amplíssim bagatge corporal; i el músic Carlos Martorell, que participa amb la mateixa autenticitat del moviment, com ho fa amb la guitarra i un gran tambor que maneguen entre tots.
La coreografia de la peça és variada, depèn del fragment narratiu on ens trobem. En general amb anotacions d’un gest expansiu, moments grupals i petits solos que permeten el trànsit natural al conjunt. Amb moments de forta fisicalitat i d’altres que es mouen en l’expressivitat més detallista. Hi ha tota una investigació que es nota clarament que està encara en procés de maceració: material pendent de depurar, probablement; altres frases que caldrà allargar o acabar de concretar. El resultat en aquest punt de l’estrena és realment interessant. En un altre context on la tradició s’uneix amb la contemporaneïtat, Fira Mediterrània, es tornarà a gaudir. Mentre acaben la peça de format llarg que s’estrenarà la temporada 21-22 al Mercat de les Flors.
JORDI SORA i DOMENJÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada