Rare birds

Un loup pour l’homme

Creadors i intèrprets: Alexandre Fray, Arno Ferrera, Mika Lafforgue, Sergi Pares, Frédéri Vernier, Spela Vodeb

Plaça de braus, 26 d’abril de 2019

Festival Sismògraf

Foto: Martí Albesa

Encara hi ha esperança

Un apunt en aquest blog de l’espectacle de circ que es va presentar al Festival per significar de nou la proximitat entre disciplines. Cinc nois i una noia, acròbates, en permanent esforç per mantenir-se en equilibri, l’un sobre l’altre. Cap altra definició millor per al moviment: oposició gravitatòria, apostant sempre per la inestabilitat. I amb aquest argument construeixen un espectacle meravellós, que va merèixer els millors elogis i tot el públic dempeus. Zero pretensions, màxim resultat.

Darrere hi ha, és clar, moltes hores d’assaig i un esforç monumental que es va visualitzar en la freda nit olotina amb els cossos dels intèrprets exhalant fum pel contrast de temperatura. Cap espai hauria estat més adequat que la plaça circular on al voltant se situava, en grades, la comunitat. Perquè es tractava d’això: d’un acte de projecció. Mentre es desplaçaven, sempre evitant el terra, recolzant-se sobre l’altre, empenyent-se, acompanyant-se en la volada, movent fortalesa física i jugant. Una presentació inicial breu i un final amb sorpresa, tancaven de manera magistral quasi una hora d’acrobàcies. I culminaven aquella idea col·lectiva.

És així perquè el més important de Rare birds rau en l’actitud: l’escolta, l’acolliment, la recepció, la mirada, l’atenció, la cura, el suport a l’altre. Res no és possible, afirmen amb clarividència gestual, sense algú més. Ni el joc. Ni la vida. Un repertori de sensibilitat, on l’error queda integrat en la mateixa intenció de la peça: només s’equivoca aquell qui fa coses, semblen dir. De manera que millor acceptar que es produiran fallades, que en alguna ocasió hi haurà perill -per petit que sigui- i que caldrà atenció màxima per evitar mals majors. Per a la memòria de la funció al Sismògraf un “ai” col·lectiu, quan un dels intèrprets va acabar posant un peu on no tocava…

Artistes de circ en una coreografia vital. D’aquesta manera es podria resumir una experiència que es va viure en primera persona.