Teatre Municipal de Girona, 5 d'octubre
Temporada Alta 2018
© Maarten Vanden Abeele |
Celebrar la vida
Semblava una repesca. Hi érem perquè ens vam perdre en el seu dia aquesta obra que va arribar al Teatre Lliure fa tres temporades. També hi havia gent que repetia. Això sempre és un bon senyal. La predisposició, de totes maneres, era general i no van decebre: ben al contrari. En arribar al teatre, ens esperaven tot d'objectes etnogràfics escampats per l'escenari: una col·lecció antiga de màscares, figures fàl·liques, petits estris de vida quotidiana, de fusta o de metall, amb les més diverses utilitats i d'antigues cultures africanes. Distribuïts aquí i allà, amb la presència principal de l'hereva d'aquest conjunt del qual en desconeixia l'existència, originàriament rebut per Jan Lauwers a la mort del seu pare. És la Isabella's Room.
Isabella és una dona de 94 anys, cega, que rememora en les dues hores de funcions el misteri que amaga aquella habitació, de la mateixa manera que va desgranant la seva incapacitat per entendre les més de setanta relacions que explica haver tingut al llarg de la seva vida. Viviane De Muynck és una actriu sòlida, convincent i d'ampli registre. De fet podrien haver fet un monòleg i s'aguantaria igual l'espectacle. Al seu entorn, sempre en escena, passat i present de la seva vida: l'amant embogit; el pare absent i alcohòlic; la mare cínica; el net sorpresa; el narrador de la història; la tècnica de sobretitulació; el mateix director de la peça i extra de luxe; i dues figures més que representen alguna cosa així com els estadis mentals d'aquesta dona.
És característica dels muntatges de la Needcompany la utilització de diferents recursos i llenguatges: canten, ballen, dialoguen... Eines sempre en favor de la dramatúrgia, que subratllen en cada moment amb la més precisa. Són, alhora, intèrprets oberts a tot malgrat que cadascú destaca en una o altra disciplina. A nivell de moviment, serveix tant per ressaltar episodis; per contrastar amb les explicacions; com per crear una atmosfera de suspensió on gaudir de l'estètica de les coordinacions, mentre es consoliden les diverses capes de significat que aborden: les relacions paternofiliars; l'herència emocional i econòmica; la construcció del propi jo; l'emotivitat i el sexe; la substància del passat i la seva projecció en el futur; la història colonial; l'Europa del segle XX; i tantes altres qüestions que van assaltant aquí i allà. Val a dir que és una obra de múltiples focus, de manera que sempre es té la sensació d'estar perdent matisos. Si s'ajunta a aquest fet la velocitat de la trama i la qüestió lingüística (originàriament en neerlandès, però presentada en anglès i francès); la juxtaposició d'imatges, idees, accions i personatges ben bé dona la sensació de desbordament.
El sentit de l'humor, en la línia nordeuropea, gens expansiu però finament traçat. La trama patètica del personatge, convenient matisada per una felicitat de viure contagiosa. La música original i un homenatge a David Bowie. Les magnífiques interpretacions. I aquella unitat en la diversitat de llenguatges, són algunes de les experiències cabdals que Isabella's Room aporta. Un conjunt que es podria sintetitzar amb la idea que ben bé no estàs veient un espectacle, sinó un document en directe i celebrat de les mil coses que anem acumulant al llarg de l'existència. Objectes tots ells amb els quals hauran de lidiar qui ens sobrevisqui.
© Maarten Vanden Abeele |
I la musiqueta que ens acompanyarà durant mesos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada