dimecres, 22 d’agost de 2018

Pedra en Viu, Mostra Escènica Menorquina

Líthica, del 16 al 19 d’agost de 2018
Festival Pedra Viva, Ciutadella de Menorca




Pedra porosa

Els mesos de juliol i agost a Líthica - Les Pedreres de s’Hostal, a tocar de Ciutadella de Menorca, se celebra el Festival Pedra Viva d’Arts Escèniques i Música. Consolidat com a esdeveniment setmanal, ha comptat els darrers anys amb una selecta programació de dansa contemporània, com ara La Veronal, Cesc Gelabert o Eulàlia Bergadà. En l’edició d’enguany s’ha presentat el treball de la companyia basca Kukai Dantza que porta uns anys treballant en l’actualització dels balls tradicionals.

El 2018, el Festival ha engegat una nova iniciativa: Pedra en Viu, Mostra Escènica Menorquina. Tres dies seguits on aplega artistes de diverses disciplines i vinculats d’una manera o altra amb l‘illa, amb un premi que s’atorgarà quan finalitzin les representacions, una d’elles ajornada uns dies per la pluja persistent de divendres.

En l’àmbit de les Arts del Moviment, aquestes han estat les propostes presentades:

Pelegrins de Miquel Barcelona és un projecte nascut de la convocatòria anual Re_Mou_Te de l’APdC - Associació de Professionals de Dansa de Catalunya que té per objectiu la transmissió de coneixement entre professionals de diverses generacions. En aquest cas es tracta d’una peça del 1988 que Guillermina Coll va fer sobre el Llibre Vermell de Montserrat i basada en el conjunt de manuscrits de música i balls populars i tradicionals antics, copiats i recopilats al segle XIV amb unes tapes el color de les quals dona nom al llibre. Per a l’ocasió es fixaven en les dances transcrites amb les quals els pelegrins festejaven l’ascenció a la muntanya.


Miquel Barcelona se centra en l’aspecte més psicològic de l’experiència ascètica: en l’esforç com a fil conductor i que té tant a a veure amb la seva disciplina artística. El moviment sempre inestable dels camins que cal travessar fins al cim; com el desquilibri gravitatori amb el qual la dansa contemporània juga. Peça plantejada en quadres diversos, a la manera com s’explica un relat amb fil de continuïtat, va voler aprofitar els diversos racons de l’amfiteatre de Líthica: amb una primera part en la qual dona la màxima visibilitat al treball de terra de la companyia, per situar-se després a peu pla amb els espectadors. La intenció va quedar desbordada per la circularitat de la pròpia proposta i les dificultats tècniques d’un espai estricte per a la dansa: una sensibilitat acusada que la pedra viva acull amb duresa.

Menys esforçada, ni de bon tros tant complexa, és la proposta participativa del Il Giardino Armonico: Danserie renaissance, venez danser! Tot i que el repte d’aquest primer espectacle de la Mostra va venir de més enllà: la pluja prèvia que va condicionar el to dels artistes i la seva predisposició. La professió és exigent i les condicions tècniques, amb els deliciosos instruments amb els quals recreen el so d’aquella etapa històrica, de vegades juga una mala passada. Però la participació en un espai a l’aire lliure té aquestes coses; i la pedra de Líthica demana cap fred i molta flexibilitat. Malgrat tot, el minso públic assistent tenia ganes de jugar i aprendre, i si bé les explicacions de la ballarina eren exageradament llargues i poc comprensibles, la facilitat com so i moviment convidaven a passar una bona estona, van acabar guanyant la batalla.

El microteatre també va tenir espai a la Mostra, a l’entrada del laberint, i amb una àmplia presència de llenguatge físic i una molt acurada utilització de l’entorn des d’un punt de vista escenogràfic: Aquest sol, és per a tots? Resalta del muntatge que tracten un fet real terrible en el qual les autoritats de Malta i Itàlia van desatendre les seves obligacions amb una barcassa a la deriva. Un tema de plena actualitat, que el grup porta a una reflexió més general a l’entorn dels drets humans i la posició de cadascú de nosaltres. De fet esdevé una apel.lació, amb els seus silencis inclosos per permetre temps al pensament, i amb aquell treball de teatre físic que dona amplitud i fins a cert punt angoixa a la història. Cada salt, cada impacte en la pedrera es converteix en un crit que clama justícia amb un dels episosis més vergonyants de la història europea, un drama massa cops repetits i encara sense resposta vàlida per part de les nostres autoritats.

Va cloure la presència de dansa a la Mostra l’actuació de la companyia Art en Moviment. La coreografia és de Doryan Suárez, una de les veus més prolífiques de l’illa. La composició acusava un accent en excés emocional i amb una intencionada voluntat d’assenyalar els aspectes tècnics. S’ha de tenir present que són joves intèrprets, totes noies, encara immerses en procés de formació, excepte la més gran d’elles i directora del centre, cosa que és difícil d’explicar que hi participi... En tot cas l’actitud del grup era envejable. Molts professionals haurien de recordar per què van escollir aquest difícil camí: per rodolar sobre un linòleum insuficient, per impactar sobre la pedra i per volar a la intempèrie. I així ho feien, en una demostració que el miracle es produeix quina sigui la constitucio física amb la condició que es perseveri en l’intent. Un autèntic plaer, un descobriment meravellós, una programació necessària en una trobada d’artistes d’ara i de futur que és allò que vol esdevenir Pedra en Viu.



La Mostra d’Arts Escèniques de Menorca, dins del singular Festival d’estiu de Líthica ha confirmat diverses coses. Com a espai, que amplifica les condicions artístiques dels seus participants: converteix en sonoritat virtuts i esforç. Tot és a la vista i el millor que poden fer els intèrprets en un entorn així és deixar-se endur per la confiança en la seva feina, la il.lusió i la dedicació. La pedra es converteix en metàfora de la resistència emocional, exemplifica el caràcter ambivalent de l’art: transparenta essència, alhora que reté l’esperit des del qual es mobilitza. D’igual manera com queda retinguda la humitat en l’interior de la pedra, alhora que és duresa: porositat de marès.

La segona cosa que es confirma és la pertinença de la proposta: un espai d’oportunitats. En dues taules rodones paral.leles a la Mostra s’hi reflexionava: la vida cultural a Menorca és àmplia i abarca molts aspectes. Però les possibilitats professionalitzadores encara estan en ple desplegament. Les Arts Escèniques esperen una oportunitat que un Festival com el de Pedra Viva pot aportar. Al capdavant hi ha en Joan Taltavull i un equip entusiasta i molt treballador. Tenen moltes idees noves i encara el més important: la voluntat inqüestionable de dur-les a terme en properes edicions. Molta atents, Menorca!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada