La Caldera, 21 de gener de 2017
Humor gens innocent
De totes, la combinació entre dansa i somriure és la més arriscada. Però també la més lliure. Concebre un espectacle amb aquest objectiu és alliberar la disciplina de les limitacions que imposa la tècnica, per tal que necessita el suport d'altres recursos expressius per a resultar fàcilment comprensible i d'aquesta manera crear la necessària comunicació entre artistes i públic. Cal, per tant, molta versatilitat interpretativa, com la que despleguen junts Xavi Estrada i Xevi Doca; com també la que aconsegueixen en els solos que cadascú protagonitza. La seva marca XeviXaviXou és sinònim de diversió i sempre d'alguna cosa més.
A Follow The Leader entren de ple en el fenomen dels fans musicals. Aquella munió d'escandalosos i incondicionals seguidors del pop-rock internacional, un moviment convenientment amplificat per la TV. I amb aquesta excusa, la peça es dota d'una banda sonora amb desenes de temes fàcils de reconèixer per a més d'una generació, però molt especialment per a la del baby-boom dels anys 60: Queen, Rolling Stones, Nirvana... fins arribar a figures més recents, algunes de dramàtica memòria: Amy Winehouse o Michael Jackson.
Res no és innocent en la proposta: ni quan imiten aquells incondicionals seguidors; ni quan es tracta de retratar una vida envoltada d'excessos i problemes. Però com que sempre està tot plegat mediat per aquell acusat i ben resolt sentit de l'humor, la peça perpetra petites ferides en la consciència col·lectiva, sense resultar ofegant. Aquesta és la seva principal virtut: fer pensar sobre la posició del fan, la del mitjà on es desenvolupa, la de l'artista, que és objecte de culte i alhora víctima, i la del sentit de tot plegat, sempre provocant un somriure, si no directament una sonora rialla.
I mentrestant ballen, i força! Amb l'elegància i la presència física que presta Xavi Estrada; amb l'allargassada i determinada tècnica de Xevi Dorca. Perquè abans que res són dos artistes que han sabut sumar al seu moviment un plus de confiança en l'expressivitat que prové de vegades del circ, del mim, del play-back o del transformisme. I amb tot de recursos, inclosos una estranya tenda de campanya que serveix alhora d'espai per a fer ràpids canvis de vestuari, com per emmarcar en el temps de la purpurina i els vestits de lluentons el conjunt de la peça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada