Homes Foscos

David Pintó i Clara Peya
Intèrprets: Rubén Yuste, Marc Vilavella
Piano: Clara Peya | Andreu Gallén
Moviment: Ariadna Peya
El Maldà, 17 d'abril de 2016

Publicat també al portal de crítics Recomana.cat

El cos de la batalla

En mans d'un escriptor, desig i imaginació esdevenen relat. Poc o molt fantasiós, però en tot cas condició de possibilitat. I el gènere musical, amb apunts ballats, el seu instrumental irreal. Perquè ens obliga a una suspensió lògica: reconeixem el cos, contenidor de totes les batalles emocionals, però no deixa de sorprendre'ns com s'explica en escena. En l'espai entre somni i realitat, Rubén Yuste i Marc Vilavella presten una acurada interpretació vocal amb l'assessorament de Mariona Castillo; i un interessant desplegament gestual: moviment firmat per Ariadna Peya. L'escriptura és de David Pintó i la música de Clara Peya: tot i que resulta indestriable la labor d'aquests dos creadors, com la realitat i la ficció s'entrecreuen i fan tàndem d'amor i odi.

Quan una història pren diversos sentits, és perquè som davant d'un univers. El de l'escriptor, que des de la creativitat genera tot de personatges, un dels quals és especialment difícil d'abandonar. Però també els múltiples reflexos, amb un gran mirall davant l'espectador, des dels quals poder, violència, homofòbia interioritzada, autoria, amor i esperança s'hi barregen, sense solució de continuïtat. Potser el més intel·ligent de l'obra és saber des de la primera cançó el perquè de tot plegat, i malgrat tot ignorar-ho en favor del joc de significats a què conviden.

La realitat, al final, sempre acaba estimant la ficció. I el cos en moviment ressalta aquesta veritat: sempre un instrument més precís per la seva proximitat amb el desig. Quan diem que és un musical de petit format, en ocasions com aquesta és perquè constatem que les coses importants i grans no precisen de gaire més: un cos (o dos) i una batalla per resoldre.

I si encara tot plegat no fos suficient motiu per anar a veure aquest muntatge, reafirmar la camaleònica i insondable capacitat musical de la seva compositora; l'acusada finesa i respecte cap a l'espectador del seu dramaturg; la mesurada i transparent interpretació del pianista Andreu Gallén; i l'exactitud i moderada diversitat que els dos actors exhibeixen.