Aquil·les o l'estupor

Festival Grec de Barcelona 

IT Dansa / Coreografia: Ina Christel Johannessen

Mercat de les Flors, 28 de juliol de 2015

Publicat al portal de crítics Recomana

Foto: Josep Aznar

Em quedo amb l'IT Dansa

És una felicitat, i hauria de ser motiu de reconeixement continuat entre els afeccionats, contemplar la bona salut de la companyia IT Dansa de l'Institut del Teatre amb Catherine Allard, directora i ànima del projecte. També ho és la diversitat de repertori que, com a part de la formació d'aquests joves ballarins, es completa amb col·laboracions com aquesta que ens ocupa: la coreografia d'Ina Cristel Johannessen, de qui hem vist també al Festival Grec “The Guest”. Amb el seu grup a Noruega treballa una dansa molt física, propera al contact, amb frases de moviment bàsicament corals, tot i que sense oblidar els fragments individuals o de duo passionals i amb un fort accent en el conflicte entre cossos. Per això s'esperava amb interès aquesta intervenció seva en una proposta que volia capgirar la idea que des del món clàssic se'ns ha transmès del mite d'Aquil·les, l'invencible.

Encara sobre la companyia de dansa: on van aquestes noies i nois després? Ens ho preguntàvem amb una important programadora del país a la sortida de l'espectacle. La resposta la sabem, però aquí aprofitem per a assenyalar de nou que ens cal tenir les condicions necessàries perquè aquest talent no se'ns escapi.

Respecte a la funció, el pitjor que pot passar en una proposta que barreja diversos llenguatges és començar a diseccionar-los. Notable el ball, interessant la coreografia, irregular el dibuix general; excel·lents els actors, acceptable l'escenografia, impossible el text. I aquí és on havíem d'arribar. Que els herois dels antics grecs, als nostres ulls, pugui semblar que tenen interessos ocults, és cosa pròpia dels temps en què vivim sempre malfiant com anem dels actes. Que la reescriptura d'una història, i més si és per canviar-la de significat és un acte de llibertat, també és una experiència que hem tingut en el teatre i que pot resultar brillant. Però, i em disculpareu, transformar alguns dels personatges d'aquella història -com és el cas de Prometeu i no és l'únic- pràcticament en un descerebrat és una maniobra que més aviat fa tota la pinta de lectura ràpida, sense esma i superficial d'un dels elements (mite, llegenda, conte... és igual) cabdals de la cultura occidental.

Així que em quedo amb l'IT Dansa.