El Sismògraf del futur: un terratrèmol d’escala majúscula!

Article publicat a Núvol

Han estat 3 dies, 27 espectacles en la secció oficial, uns 18000 espectadors i 150 programadors. El Sismògraf ha superat amb nota molt alta les dades en el seu primer any com a mercat estratègic. Aquests dies, l’equip dirigit per Tena Busquets començarà a preparar la propera edició. La dansa té per fi un espai propi entre els festivals i fires del país. Ens toca a tots reivindicar aquest llegat i fer la llista de desitjos de cara a properes edicions.

LaSala © Diego Hernández

El Sismògraf del futur, festival de dansa a Olot

El blog Escena de la Memòria i el digital de cultura Núvol van ser els únics mitjans d’abast nacional present en l’edició anterior. Llavors encara era un petit encontre per a programadors, públic i companyies. Una situació ben diferent a la d’enguany, amb un bon grapat d’acreditacions de premsa i una substancial cobertura. La cosa tampoc no seria gaire més que una dada afegida al balanç del Sismògraf 2015. La gran qüestió rau en la capacitat de tots plegats per posar en valor l’oportunitat que s’obre amb el nou format del Festival. Hem d’assenyalar els seus encerts. I també què esperem en un futur d’aquest certamen. Artistes i espectadors, programadors i públics, crítics i periodistes formem part d’una mateixa constel·lació que cal reivindicar i convidar a dialogar.

El format sorpresa

Caravana de tràilers del col·lectiu G.R.U.A (Grup de Recerca d’Universos Artístics) ha estat una gran oportunitat. Amb vuit companyies seleccionades en una convocatòria oberta unes setmanes abans, cadascuna presentava en un màxim de cinc minuts el seu espectacle, per sotmetre’s finalment a la votació del públic per escollir qui entrarà en programació de la propera temporada a Olot. És una idea que implica a tots els agents relacionats amb el mercat. I crea un nou producte artístic, no només en la forma, sinó perquè obliga als artistes a generar discurs, però fent allò que millor saben: actuar. També permet als programadors detectar en viu les obres que més sedueixen, les més votades, les presentacions que més sedueixen al públic, etc. En aquesta edició va guanyar Quim Bigas. Però la importància d’aquesta proposta en el Sismògraf 2015 es visualitza amb algunes dades més: s’han concretat 2 actuacions, 7 primeres cites i 1 residència tècnica, tal i com s’informa en el web del col·lectiu organitzador. Quan parlem de mercat de dansa, ens estem referint a coses tan tangibles com això.

L’espai referencial

L'Itinerari de dansa al Parc Nou és una estrella dins de la programació del Sismògraf i una tradició a potenciar encara més: amb gran assistència de públic, es beneficia a partir d’ara de l’aliança amb la Red ACieloAbierto: 12 festivals i 7 companyies en circuit. D’aquesta unió han arribat al Sismògraf dues propostes d’alta qualitat artística i interpretativa:

La companyia LaSala presentava la versió de carrer de la seva nova peça Lauesku. En el context imaginari d’una pista de pilota basca, Judith Argomaniz, Jaiotz Osa i Itxa Sai despleguen un rítmic i coordinat dibuix que té molt a veure amb una particular manera d’entendre un joc: en la seva vessant competitiva perquè és una lluita entre iguals, mesura per mesura. En l’aspecte d’identificació, perquè és una demostració del valor cultural d’aquella pràctica. I finalment en el seu disseny i execució, la peça d’aquests brillants artistes presta una atenció majúscula pel detall i el desenvolupament de grup. El vestuari i la música de la proposta emfatitzen encara més un esperit de grandesa, en la petitesa i exactitud del propi ball. No busquen una coreografia del joc de pilota basca, sinó una celebració d’aquesta tradició. I efectivament que ho aconsegueixen. Amb excel·lència.

Per la seva banda, Physical Momentum Project presentava Postskriptum. Peça de la tetralogia creada i dirigida per Francisco Córdova Azuela sintetitza en aquesta versió de carrer el llenguatge decidit i intens de la companyia. Com en altres ocasions, aquí amb absolut encert, el treball de compromís físic de la companyia es tradueix en un constant vaivé de forces enfrontades entre ambdós ballarins, i que deriva en una tendresa en l’imaginari de les relacions que s’hi estableixen. Tot remet a una construcció ideal d’allò que de bo (i no tan encertat) defineix la humanitat. Un exemple de pulcritud i coordinació, executada amb passió i energia.

I els desitjos per a la nova edició

Acaba el Sismògraf 2015. Els afeccionats fem el compte enrere a l’espera de la nova edició. El balanç és senzillament incontestable: encertada programació, perfecta organització, diversitat i estima, molta estima per la dansa. Volem una edició mínim com aquesta, amb un component nou que ja s’ha anunciat en el tancament: una possible línia de treball que faci propostes on conflueixin dansa i benestar, salut i treball comunitari. Les expectatives són molt altes després d’aquesta primera edició com a mercat estratègic (la setena de la història del Sismògraf). A la meva particular llista dels desitjos per a l’any vinent hi incorporo una major presència d’artistes emergents i també una línia de programació que aposti per productes trencadors i multidisciplinaris. Si la celebració del Sismògraf és un somni per si sol, amb un major accent en aquests dos aspectes podríem estar parlant d’un terratrèmol d’escala majúscula!