Idea
original, creació i interpretació: Toni Mira
Dramatúrgia
i assistència a la direcció: Claire Ducreux
Teatre
Lliure/ Festival Grec de Barcelona, 12 de juliol
 |
©
Tristán Pérez Martín
|
Nostàlgia
pel que encara falta per ballar
Interpreta
a capella Aquellas
pequeñas cosas amb
un to intimista i emocional. Aquell jove Joan Manuel Serrat quan va
compondre la cançó, ple d'intuïció, sabia de la fortalesa dels
records. Viscuts, això sí, en la intimitat de les petites coses de
les que Toni Mira diu haver après que constitueixen la vida. Mai més
no tornarà aquell o l'altre instant, però sempre les ganes de
volar, l'ànsia per gest, el moviment d'un cos disciplinat pel
control minuciós, però lliure en les experiències: “els
equilibris impossibles” diu.
Desenvolupat
en fragments curts, Monòlit
és la metàfora de l'existència humana: l'esforç per saltar el
mur, l'intent d'enquadrar-se en l'espai que delimita, la llosa que
s'arrossega, com la sorpresa que ens queda reservada darrera el seu
embolcall. És la imatge d'una petita formiga arrossegant una fulla
que pesa i té una grandària cent vegades més gran. És el contrast
entre l'afany de lluita enfront dels moments d'esgotament.
Cada
quadre dels que presenta Toni Mira té un valor artístic en sí
mateix. Són episodis, moments viscuts, història humana que tant
juga a la dansa aèria, compon un claqué sense sabates, balla amb
les mans, com es deixa endur per una cançó de Lou Reed. La
nostàlgia per uns temps definitivament diferent d'aquell dels seus
inicis. Però per sobre de tot, una aposta per seguir ballant i que
queda perfectament plasmada en una projecció final d'intensa emoció
dins d'un estanc d'aigua.
Equilibris
impossibles? Probablement... Però jo diria que en el seu cas són
ben reals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada