Lulú, primera nit

Companyia Roberto G. Alonso

Intèrprets: Cristina Martí, Toni Luque, Beatriz Torralvo, Roberto G. Alonso

Teatre Gaudí, 1 de setembre

Dansalona 2012

Els cossos del desig

c'est toujours avec des mondes que l'on fait l'amour
Gilles Deleuze

Tot el que s'explica a continuació és un miratge. Perquè els cossos no són dipositaris del desig. Són més aviat l'instrument a través del qual una altra ment (això és: un altre cos) redacta les limitacions amb què fou constituït. I projecta, amb la modulació de la cultura, fils invisibles d'atraccions i repulsions que tenen en el sexe la seva condició de possibilitat. Potser és per això que passió i raó és un binomi impossible. Perquè l'important no és pas què diu el mirall, sinó què pensem sobre el que ens diu.

La Lulú és aquest retrat d'imatges deformades: voluptuositats imaginades. Per això, segurament, el relat de Frank Wedekind representa per a la literatura occidental l'exponent màxim de la capacitat creadora que el sexe (somiat, desitjat, inabastable i llunyà) ha produït en una societat especialment instigadora amb el seu discurs: segles de confessions no pas per limitar la seva producció, sinó la seva difusió. Perquè en el contacte íntim dels cossos, el desig desborda els seus actes.

Posar sobre l'escenari, i fer-ho a través de la dansa, tot aquest argumentari no sembla feina fàcil. Encara més complicat en els temps de la imatge, on la imaginació del text literari del segle XIX ha quedat substituït pel consum pornogràfic. L'aposta de la Companyia Roberto G. Alonso és de magnitud considerable i compensa de l'esforç un espectacle de més d'una hora de durada, on les servituds a què una adaptació obliga, queden compensades per una fascinant interpretació de l'ànima tèrbola dels seus personatges (especialment en el difícil paper de Jack l'esbudellador a càrrec del propi director de l'obra); en un context de dansa enèrgica, exigent amb l'expressivitat i físicament fins un punt acrobàtica (que molt particularment Beatriz Torralvo i Toni Luque executen, en els papers respectius de prostituta i el seu client mariner); al costat d'una resolutiva i veraç dama de negre (de la mà de Cristina Martí) i en una escenografia, un vestuari i una selecció musical completament ajustats al context de l'obra

I és que el gran encert de Lulú, primera nit és deixar intacte la complexitat dels personatges, de qui poca cosa més es podia dir que “desitgen”, per centrar-se en les mil maneres (i moltes més que no s'insinuen en l'obra) com els cossos “pensen” aquells impulsos. Fent possible, així, que l'espectador hi afegeixi el seu particular repertori d'experiències. Un autèntic miracle, si tenim present fins a quin punt els cossos del desig han esdevingut la mirada limitant de la cultura que els acull. I per això, la imatge deformada de l'inconscient col·lectiu.

Fotos: Anna Padrós, extret de  http://www.ciarobertogalonso.com/